L'educació no és una preparació per a la vida; és la vida mateixa. A principis del segle XX, amb aquesta afirmació, John Dewey ja ens avançava una idea que avui pren més sentit que mai: aprendre no és una activitat limitada a una etapa concreta, sinó un procés que ens acompanya al llarg de tota la trajectòria vital. L'aprenentatge al llarg de la vida parteix precisament d'aquesta premissa: les persones necessitem continuar aprenent per adaptar-nos als nous reptes personals, socials i professionals en el marc d'una realitat canviant, incerta, flexible, volàtil i líquida (tal com la definia Bauman). Així doncs, existeix una formació ideal per a cada etapa de la vida?Considero que no existeix una formació ideal per a cada etapa, sinó que existeixen necessitats formatives diferents en cada moment vital en tant que les persones es desenvolupen a ritmes diferents, tenen interessos diversos i afronten circumstàncies particulars que condicionen les seves necessitats d'aprenentatge.
Si en algun cas parléssim de formació ideal, pensaríem en aquella que permet a cada persona continuar creixent, adaptar-se als canvis i donar resposta als seus objectius en cada moment de la seva vida. Així doncs, més que associar determinats aprenentatges a una edat concreta, cal entendre la formació com un procés continu i flexible que acompanya les persones al llarg de tota la vida, tal com planteja el terme lifelong learning. Tanmateix, reconèixer el caràcter permanent de l'aprenentatge no equival a ignorar les particularitats i prioritats de cada etapa vital.
Durant la infància i l'adolescència s'hauria d'abandonar la idea de formar per especialitzar i apostar per l'exploració, la descoberta dels propis interessos i la construcció dels fonaments que permetin que cada individu es desenvolupi de manera autònoma i competent. D'aquesta manera, aquestes bases facilitaran la presa de decisions sobre cap on orientar la pròpia formació a l'edat adulta.
Finalment, en la vellesa, continuar aprenent és una oportunitat per mantenir-se actiu, no només des del punt de vista físic – un aspecte àmpliament promogut des de l'àmbit de la salut-, sinó també cognitiu i emocional. Per tant, més que acumular coneixements a cada etapa de la vida, el veritable repte és mantenir viva la capacitat de continuar aprenent tot desenvolupant la curiositat, el pensament crític, la capacitat d'adaptació... competències essencials en el moment que vivim.
Criteris per escollir les oportunitats formatives en cada etapa vital
Ara bé, quins criteris poden ajudar-nos a escollir, en cada moment, les oportunitats formatives que millor s'ajusten a les nostres necessitats? En primer lloc, cal tenir en compte les necessitats personals i vitals: la formació que escollim sol estar condicionada pel moment de vida en què ens trobem: conciliació familiar i laboral, situació econòmica, responsabilitats personals, objectius i aspiracions...En segon lloc, els interessos i la motivació: sense motivació no hi ha aprenentatge i és per això que sovint ens guiem per la curiositat, el desenvolupament personal, la vocació i la satisfacció que ens aporta aprofundir en determinades esferes del saber. Idealment, aquests interessos haurien de poder convergir amb les oportunitats professionals, tot i que no sempre és així.
En aquesta línia, sovint s'escullen aquelles formacions que permeten millorar l'ocupabilitat, escalar dins d'una empresa o adaptar-nos a transformacions constants. No obstant això, la formació no hauria de ser escollida en funció de criteris de productivitat o rendibilitat, sinó que cal entendre-la com un mecanisme de participació social i benestar, que ens permeti desenvolupar-nos holísticament com a individus més enllà de les exigències del món laboral.
En altres paraules, a l'hora d'escollir la formació hauríem de valorar fins a quin punt aquesta ens ajuda a adquirir nous coneixements, habilitats i aptituds, reforçar competències, augmentar la confiança en les nostres capacitats i afrontar els canvis amb més seguretat i autonomia. Per tant, formar-se no consisteix a acumular títols o coneixements efímers, com disposar de les eines necessàries per comprendre el món, adaptar-s'hi i continuar creixent.
L'orientació, clau per prendre decisions formatives fonamentades
Ara bé, tot i que els criteris semblen clars sobre paper, escollir una formació no és una tasca senzilla perquè requereix informació, orientació i capacitat d'anàlisi. Sovint, és complicat saber què necessitem, què ens interessa, quins objectius volem assolir...
Així, per prendre una decisió fonamentada, cal disposar d'informació actualitzada i comptar amb una figura clau: els i les pedagogues i els i les professionals de l'orientació, ja que acompanyen a les persones a interpretar aquesta informació, contrastar alternatives i identificar aquelles opcions que s'ajusten millor a les seves necessitats, interessos i circumstàncies. Aquests professionals juntament amb la mirada crítica de cada persona hauran de considerar informació com ara la disponibilitat horària, la modalitat en què s'imparteix (presencial, semi-virtual, virtual...) o la viabilitat econòmica de la formació.
Cal recordar que moltes accions formatives impliquen una inversió significativa de temps i recursos que no sempre és subvencionada. Més encara, és determinant conèixer amb detall què ofereix la formació: objectius, sabers que es mobilitzaran, competències a desenvolupar, nivell d'exigència, tipus de titulació que s'obtindrà en finalitzar-la... Amb aquesta informació, podrem prendre decisions conscients i ajustades a les expectatives vers la formació alhora que ens permetrà valorar si l'opció que es valora s'adequa als nostres objectius, les nostres circumstàncies i els recursos amb què comptem.
Si bé al llarg d'aquestes paraules ja s'ha insinuat la importància de l'orientació, val dedicar unes línies a defensar i fer valdre l'orientació. Reprenent les paraules de Bisquerra (2012) l'orientació és un procés d'acompanyament continu – al llarg de la vida- que ha de permetre a totes les persones desenvolupar les competències necessàries per prendre decisions acadèmiques i professionals de manera autònoma i fonamentada.
Així doncs, segons Álvarez i Bisquerra (2012) l'orientació pot ajudar a prendre millors decisions formatives en tant que acompanya a les persones a conèixer-se bé, a saber raonar, a fer-lo conèixer les possibilitats que té, a capacitar-lo per prendre decisions d'acord a les situacions que se li presentin i a desenvolupar la capacitat tant per saber escollir com per saber rebutjar i ser conseqüent amb la decisió presa.
Amb tot, no hi ha una formació ideal per a cada etapa de la vida: el repte consisteix a trobar en cada moment aquells aprenentatges que donen resposta a les nostres necessitats, aspiracions i circumstàncies. La formació ideal és aquella que es dona al llarg de la vida i que es caracteritza per ser una eina imprescindible per adaptar-nos a tots els canvis que ens envolten, per participar activament en la societat i continuar desenvolupant competències tan importants com el pensament critico-reflexiu, la resolució de problemes, la creativitat, l'autonomia i la intel·ligència emocional. Finalment, la formació ideal serà aquella que vagi més enllà dels coneixements i ens permeti mantenir viva la capacitat de continuar aprenent, d'adaptar-nos i créixer al llarg de la vida.
