Durant molts anys s'ha associat la formació amb una trajectòria bastant lineal. Primer s'estudia, després s'accedeix al mercat laboral i, a partir d'aquí, es desenvolupa una professió. Però val a dir que cada vegada costa més entendre els itineraris professionals d'aquesta manera.Una persona pot tenir una bona formació acadèmica i, no obstant això, descobrir que li falten competències molt concretes per accedir a determinats llocs de treball. Pot conèixer bé un sector, però no dominar les eines que utilitzen les empreses. O pot disposar d'una titulació superior i comprovar que, en el mercat laboral, allò que acaba marcant la diferència no és només el nivell d'estudis, sinó la capacitat d'aplicar els coneixements en situacions reals.
Aquí apareix un perfil que no sempre ocupa el centre del debat quan es parla de Formació Professional i és el que engloba les persones que ja tenen estudis, però que, per continuar amb la seva trajectòria professional, necessiten apropar la seva formació a les necessitats concretes d'una professió. Cal dir, però que aquestes persones no parteixen de zero i tampoc necessiten necessàriament canviar completament de trajectòria. En molts casos, el que els falta és completar allò que ja saben amb competències més específiques demandades pel mercat laboral. Aquesta situació es dona en àmbits molt diferents.
Una persona amb formació en administració pot descobrir que necessita dominar determinades eines de gestió digital. Algú amb coneixements tècnics pot necessitar aprofundir en automatització, programació o manteniment de sistemes concrets. Un professional de l'àmbit comercial pot comprovar que cada vegada necessita entendre millor les dades, les plataformes digitals o els processos logístics.
El coneixement general continua sent important, però moltes empreses necessiten professionals capaços de convertir-lo en una acció concreta. És aquí on la Formació Professional pot aportar un valor especialment interessant.
L'FP manté una relació directa amb els entorns de treball, perquè permet que determinats aprenentatges no quedin només en el terreny teòric, sinó que es desenvolupin a partir de tasques, eines, processos i situacions que formen part de la realitat professional. Per tant, a vegades, el problema no és no saber. Si no que el problema és no saber encara com aplicar allò que ja se sap. Pot semblar una diferència minúscula, però té conseqüències importants en l'ocupabilitat.
Una persona pot acumular molts coneixements i, al mateix temps, necessitar experiència per entendre com funciona una organització o com es resol un problema quan no hi ha una única resposta correcta o, fins i tot, com s'ha d'actuar quan la teoria no encaixa exactament amb la situació que es presenta.
L'FP com eina per especialitzar-se i aprofundir en una competència determinada
La pràctica obliga a decidir, prioritzar i assumir responsabilitats. I aquestes capacitats també formen part de qualsevol professió. Per això, un dels perfils que més es poden beneficiar de l'FP és el de les persones amb una formació prèvia que necessiten construir un perfil més aplicat i per què no, més concret. Aquí hi poden entrar joves que han acabat uns estudis i descobreixen que necessiten una especialització concreta, però també professionals que ja treballen i detecten que la seva formació inicial no cobreix totes les competències que el sector comença a demanar.
Aquesta necessitat no implica necessàriament iniciar una altra titulació llarga. En alguns casos, una formació molt focalitzada pot aportar més valor. Els cursos d'especialització, els certificats professionals o les formacions modulars poden permetre aprofundir en una competència determinada sense haver de repetir aprenentatges que la persona ja té assolits. Això trenca amb una idea encara força estesa. El fet de pensar que cada vegada que cal aprendre alguna cosa nova s'ha de començar un itinerari complet. I això no sempre és així. Hi ha moments professionals en què el que cal és precisió. Cal identificar què falta i aprendre exactament allò que pot completar el perfil.
La manera d'entendre la formació també afavoreix la construcció de perfils més híbrids. Les empreses no sempre funcionen amb fronteres clares entre funcions. Hi ha llocs de treball que combinen competències tècniques i digitals. D'altres exigeixen coneixements de producció i capacitat de comunicar-se amb clients. Alguns professionals han d'entendre alhora processos, tecnologia, dades i organització. Això no significa que tothom hagi de saber de tot. Significa que la combinació de competències pot arribar a ser tan important com l'especialització.
Una persona es pot diferenciar professionalment no perquè sigui la que acumula més coneixements d'una única matèria, sinó perquè és capaç de connectar àmbits que tradicionalment s'han tractat per separat.
En aquest punt, l'FP pot actuar com una peça complementària. Una persona amb una formació generalista pot incorporar una competència tècnica. Un perfil molt tècnic pot ampliar coneixements en una àrea relacionada. Un professional pot construir progressivament una combinació de competències diferent sense haver de renunciar a la seva base formativa inicial.
Quines persones necessiten FP?
Sovint s'associa l'ocupabilitat amb la possibilitat d'aconseguir una feina. Però també té a veure amb la capacitat d'ampliar les opcions professionals disponibles. Poder accedir a funcions diferents, participar en projectes nous, assumir més responsabilitats o disposar d'un perfil menys dependent d'una única competència també forma part de la millora professional. I més en aquest món tan canviant.
Una persona pot tenir feina i, malgrat això, tenir poques possibilitats de progressar. Pot disposar d'una bona formació acadèmica, però no encaixar en determinats llocs perquè li falta una competència molt concreta. També pot conèixer bé una part del seu sector i descobrir que, si amplia lleugerament el seu camp de coneixement, apareixen noves oportunitats. En aquests casos, la formació no corregeix necessàriament una mancança. Pot servir per connectar els coneixements que ja existeixen.
Per això la pregunta no hauria de ser únicament quines persones "necessiten" FP. També es podria preguntar quines persones podrien millorar el seu perfil professional si combinessin allò que ja saben amb una formació més aplicada.
Ens trobem amb molts perfils que encaixen en aquesta situació com els joves amb una base acadèmica sòlida, però amb poca experiència pràctica, professionals amb estudis superiors que volen adquirir una competència tècnica, persones amb perfils generalistes que necessiten especialitzar-se o treballadors que coneixen molt bé una part del seu sector, però que volen ampliar el seu camp d'actuació.
Cap d'aquests perfils ha de considerar que la seva formació anterior ha estat insuficient o equivocada. Simplement, es troben en un moment en què el següent pas professional no consisteix a acumular més coneixement general, sinó a donar-li una aplicació més concreta.
És aquí on la Formació Professional pot ocupar un espai especialment valuós. Es tracta de no competir amb altres itineraris formatius, sinó complementar-los. No substituir allò que una persona ja ha après, sinó donar-li noves possibilitats d'aplicació.
Perquè, de vegades, millorar l'ocupabilitat no depèn de tenir un títol més. Depèn de trobar la peça que falta perquè tot allò que ja se sap comenci a encaixar.
