La manca de docents en la Formació Professional no és un fenomen nou, però ha assolit en els darrers anys una dimensió crítica. Les dades oficials mostren una tendència clara, l'alumnat creix a un ritme superior al del professorat, i les jubilacions massives que s'albiren podrien agreujar encara més aquesta bretxa. Però més enllà de les xifres, cal entendre les causes estructurals i sectorials que expliquen aquesta escassetat.
Causes de la manca de docents en l'FP
Una de les causes principals és la distància entre el món professional i el món acadèmic. Molts titulats d'FP de grau superior i professionals experimentats de sectors tècnics podrien ser excel·lents docents, però els requisits actuals d'accés, com el Màster Oficial en Formació del Professorat, les oposicions o els processos administratius, actuen com a barrera d'entrada.Sovint aquests professionals, amb anys d'experiència i un alt valor pràctic, no poden permetre's dedicar un curs complet a una formació pedagògica universitària sense remuneració. El resultat és que els centres es queden sense candidats en especialitats molt demandades.
A més a més, també hi ha una manca de reconeixement i estabilitat laboral. El professorat interí representa una proporció elevada de les plantilles d'FP, i molts treballen amb contractes temporals o itinerants que dificulten la consolidació de projectes educatius a llarg termini. Aquesta inestabilitat desincentiva la incorporació de nous professionals i genera rotació en àmbits que requereixen continuïtat.
Les àrees més afectades per la falta de professorat d'FP
Pel que fa a les àrees més afectades, destaquen les relacionades amb la indústria 4.0, la digitalització i la transició energètica: automatització i robòtica, manteniment industrial, energies renovables, informàtica, mecatrònica, sanitat i hostaleria. En aquests sectors, la competència amb el mercat laboral privat és molt forta. Les empreses ofereixen salaris més alts, condicions flexibles i itineraris professionals clars, mentre que l'ensenyament sovint es percep com una via amb més càrrega burocràtica i menys projecció econòmica.
Finalment, un altre factor és la velocitat del canvi tecnològic. Els currículums i programes d'FP no sempre s'actualitzen al ritme de la innovació industrial. Això fa que el professorat, per mantenir-se competent, hagi de formar-se constantment i sovint pel seu compte. Sense un sistema de formació contínua fort i ben finançat, molts professionals s'allunyen de la docència per no veure-hi un camí clar d'actualització ni reconeixement.
Com atraure més professionals a la docència en l'FP?
Si volem garantir el futur de l'FP, cal repensar profundament el sistema d'accés i formació del professorat. Per atraure més professionals a la docència en l'FP cal:1. Flexibilitzar les vies d'entrada a la docència
El primer pas és flexibilitzar les vies d'entrada sense renunciar a la qualitat pedagògica.En aquest context, cal destacar una incoherència estructural que agreuja el problema. A l'àmbit de la formació ocupacional, gestionada pel SEPE i altres serveis públics d'ocupació, existeixen vies àgils i accessibles per acreditar la competència docent mitjançant certificats professionals, com el SSCE0110: Docència de la Formació Professional per a l'Ocupació. Aquests cursos, en molts casos subvencionats i disponibles en modalitat en línia, permeten formar formadors amb un reconeixement oficial vàlid per impartir formació subvencionada o contínua. Tanmateix, aquesta acreditació no té validesa per exercir a l'FP reglada, ni tan sols per impartir els mateixos continguts en un institut públic. Això genera una paradoxa: un professional pot ensenyar un mòdul tècnic en un curs de formació ocupacional, però no pot impartir-lo en un cicle formatiu equivalent sense disposar del màster del professorat o del CAP. Aquesta duplicació de requisits fragmenta el sistema formatiu i dificulta el traspàs natural de talent docent entre ambdós àmbits.
2. Establir mecanismes de convalidació o equivalències
Per tant, seria raonable establir mecanismes de convalidació o passarel·les d'equivalència que reconeguessin l'experiència acreditada en la formació ocupacional com a vàlida per accedir a l'FP reglada. Això no només optimitzaria recursos públics, sinó que també ampliaria la base de professionals disponibles, especialment en sectors amb alta demanda de professorat.3. Potenciar la figura de formadors en actiu
A banda de les solucions normatives, no tots els bons docents han de seguir el mateix camí acadèmic. Es podrien establir itineraris duals, on els professionals del sector puguin començar a impartir classes com a "docents associats" o "formadors en actiu", combinant la seva feina a l'empresa amb una dedicació parcial a la docència. Paral·lelament, podrien cursar mòduls pedagògics específics i progressius, adaptats a la seva experiència.Aquesta fórmula, ja existent en alguns països europeus, permetria incorporar talent pràctic i recent al sistema educatiu, evitant el buit generacional. Alhora, els docents de carrera podrien fer estades temporals en empreses per actualitzar-se tecnològicament, reforçant la connexió entre escola i indústria.
4. Crear programes de mentoratge intergeneracional
En paral·lel, també cal millorar la planificació del relleu generacional. Avui, molts centres d'FP viuen una situació d'incertesa, saben que una part important del seu claustre es jubilarà en pocs anys, però no disposen d'un pla clar de substitució. Seria necessari crear programes de mentoratge intergeneracional, on els docents més veterans transmetin coneixements i bones pràctiques als nous professors durant un període de transició.5. Proposar complements específics per a docents d'FP
El reconeixement econòmic i professional també és clau. Proposar complements específics per a docents de FP en àrees de difícil cobertura, o incentivar la mobilitat de professionals qualificats cap a zones amb escassetat de personal, pot ajudar a equilibrar el sistema.6. Dignificar la figura del professor d'FP
Igualment, caldria dignificar la figura del professor tècnic dins dels cossos docents, amb itineraris de promoció i estabilització equivalents als d'altres nivells educatius. Si la FP és dual, la gestió del talent docent també hauria de ser-ho, amb convenis que permetin compartir professionals, actualitzar continguts i mantenir un flux constant d'experiència entre tallers i empreses.¿Què poden fer els centres d'FP pel professorat?
Pel que fa als centres, la seva capacitat per atraure i retenir professorat depèn tant de les condicions materials com de la cultura organitzativa. Els centres de Formació Professional no només formen alumnes, són també ecosistemes d'aprenentatge i innovació. En primer lloc, els centres han de projectar una imatge de comunitat professional, no de simple lloc de treball. Els docents volen sentir-se part d'un equip amb un projecte educatiu clar, amb objectius compartits i espais per innovar. Invertir en projectes col·laboratius, metodologies actives i intercanvi d'experiències entre professors de diferents famílies professionals pot augmentar el sentiment de pertinença i la motivació.
A més, la formació contínua de qualitat és un altre element fonamental. Els centres podrien organitzar programes propis de capacitació interna, convidar professionals externs o participar en projectes europeus d'intercanvi. Quan un docent sent que el seu centre aposta pel seu desenvolupament, és més probable que hi vulgui romandre.
També és clau la gestió del temps i la burocràcia. Molts docents d'FP expressen la sensació que passen més hores omplint informes o preparant documentació que treballant amb els alumnes o actualitzant-se. Simplificar processos, digitalitzar gestions i fomentar la confiança professional pot millorar notablement el clima laboral.
Per retenir talent, els centres han de cuidar els itineraris de creixement professional. Això pot incloure des de la coordinació de projectes d'innovació fins a la direcció de departaments o la tutoria de pràctiques en empreses. Quan els professors veuen opcions reals d'evolució, no necessiten buscar altres horitzons. Els centres que mantenen relacions fluides amb empreses o serveis municipals poden oferir una docència més viva, contextualitzada i útil. Aquesta xarxa no només beneficia l'alumnat, sinó també el professorat, que troba en ella oportunitats d'aprenentatge i reconeixement.
Ser professor d'FP és molt més que ensenyar un ofici , és formar professionals per al futur, transmetre valors de treball, seguretat, sostenibilitat i innovació. Sovint, els docents d'FP veuen com els seus alumnes passen en pocs anys de no saber utilitzar una eina a convertir-se en tècnics qualificats competents. Aquest impacte directe és una de les grans recompenses de la professió. Per animar nous candidats, cal posar en valor la dimensió transformadora de la docència en FP. No és una feina rutinària, sinó un espai on es combinen la tecnologia, la pedagogia i la vocació social. Els docents d'FP són, en molts casos, l'enllaç més proper entre el sistema educatiu i el mercat laboral; són qui garanteixen que el coneixement arribi a les empreses i que les empreses retornin experiència a l'aula.
A més, l'FP ofereix un camp en constant evolució. L'arribada de les energies renovables, la indústria 4.0, la digitalització, la intel·ligència artificial o la impressió 3D fa que els docents hagin de reinventar-se contínuament, treballant amb tecnologia de frontera i amb reptes reals. Per a molts professionals tècnics, aquesta és una oportunitat per donar sentit a la seva trajectòria, compartir allò que saben i aprendre cada dia amb els seus alumnes.
També és important recordar el valor social i humà de la professió. A diferència d'altres entorns laborals més impersonals, la docència permet establir vincles, acompanyar processos de creixement personal i professional i contribuir directament al benestar col·lectiu. Els professors d'FP no només ensenyen continguts, sinó que formen ciutadans amb competències, actituds i esperit crític. Per això, cal un relat positiu i atractiu sobre què significa ser docent d'FP. Les administracions i els centres haurien de comunicar històries reals d'èxit, mostrar la satisfacció dels professionals que s'hi han incorporat i crear campanyes que dignifiquin aquesta tasca. No es tracta només de cobrir places vacants, sinó de reconèixer que la docència tècnica és una de les professions més rellevants per al futur de la societat.
