La intel·ligència artificial generativa ha deixat de ser una hipòtesi de futur per convertir-se en una realitat present als centres educatius. Segons l'última enquesta TALIS de l'OCDE, el 37% del professorat de Secundària dels països participants afirma haver utilitzat IA en la seva pràctica docent l'any 2025. A Espanya, el 70% de la població considera que hauria d'introduir-se en l'ensenyament, tot i que sis de cada deu persones creuen que el professorat no està prou preparat per fer-ho, segons dades de la Fundació Cotec.
La tendència és clara: l'adopció avança més ràpid que la preparació estructural del sistema, com sempre! De totes maneres, el debat, crec, no és essencialment tecnològic. És pedagògic.
Competir amb aquesta capacitat resulta poc productiu i fins i tot frustrant. El valor diferencial del docent no és oferir informació abans que una eina digital, sinó facilitar la comprensió, promoure el qüestionament, establir connexions significatives i orientar l'aplicació del coneixement. Habilitats que les eines digitals no poden substituir.
Així que crec que el rol docent evoluciona cap a tres noves dimensions:
Lluny de ser substituïda, la funció docent reneix més estratègica. Quan la informació deixa de ser escassa, el criteri adquireix un valor central. I el criteri no s'automatitza.
La tendència és clara: l'adopció avança més ràpid que la preparació estructural del sistema, com sempre! De totes maneres, el debat, crec, no és essencialment tecnològic. És pedagògic.
Més enllà de la transmissió
Durant molts anys, una part del model educatiu ha situat el docent com a transmissor principal d'informació. Avui aquesta funció ja no és exclusiva. L'accés al coneixement és immediat, ampliat i assistit per sistemes capaços de generar contingut en qüestió de segons.Competir amb aquesta capacitat resulta poc productiu i fins i tot frustrant. El valor diferencial del docent no és oferir informació abans que una eina digital, sinó facilitar la comprensió, promoure el qüestionament, establir connexions significatives i orientar l'aplicació del coneixement. Habilitats que les eines digitals no poden substituir.
Així que crec que el rol docent evoluciona cap a tres noves dimensions:
- Arquitecte d'experiències d'aprenentatge.
Si la informació és abundant, el context és determinant. Dissenyar situacions que exigeixin anàlisi, presa de decisions, contrast de fonts i argumentació permet que la IA es converteixi en una eina de suport, no en un substitut del pensament.
- Mentor competencial.
En un entorn professional on la IA ja està integrada en nombrosos sectors, la competència no consisteix a evitar-ne l'ús, sinó a utilitzar-la amb criteri. Formular preguntes precises, detectar errors, identificar biaixos i assumir responsabilitat sobre els resultats formen part d'una alfabetització tecnològica avançada.
- Referent ètic.
La IA produeix contingut, però no consciència ni responsabilitat social. El professorat exerceix un paper essencial en la construcció de criteris ètics, en la promoció de la transparència i en el desenvolupament del pensament crític.
Lluny de ser substituïda, la funció docent reneix més estratègica. Quan la informació deixa de ser escassa, el criteri adquireix un valor central. I el criteri no s'automatitza.
"El valor diferencial del docent no és oferir informació abans que una eina digital, sinó facilitar la comprensió i promoure el qüestionament,".
L'avaluació davant del mirall
Si hi ha un àmbit on la IA obliga a replantejar pràctiques consolidades és l'avaluació.Quan una eina pot generar textos coherents o resoldre exercicis estandarditzats en segons, ens hauríem de preguntar: què s'està avaluant realment quan s'analitza exclusivament el producte final?
El marc normatiu actual, inclosa la LOMLOE, aposta per l'aprenentatge competencial i l'avaluació formativa. Tanmateix, en la pràctica, el pes de l'avaluació criterial continua sent determinant en la trajectòria acadèmica de l'alumnat.
L'avaluació criterial pot aportar estructura i equitat (caldria veure si justament davant de la majoria). Però no pot ser l'únic indicador de progrés, ja que redueix l'aprenentatge a un resultat final.
La IA convida a desplaçar el focus cap al procés:
- Com s'ha plantejat el repte?
- Quines decisions s'han pres?
- Com s'han contrastat les fonts?
- Quins ajustos s'han fet i per què?
- Què s'ha après al llarg del procés?
Avaluar el procés implica analitzar el pensament, no únicament la producció.
La tecnologia pot accelerar la generació de resultats. L'aprenentatge, en canvi, continua necessitant temps, reflexió i acompanyament.
I si l'avaluació es limita al producte, s'incentiva un ús superficial de la tecnologia. Però, si l'avaluació es centra en el procés, es fomenta competència real.
Competències docents per integrar la IA amb criteri
Integrar la IA generativa amb criteri, seguretat i responsabilitat no requereix únicament habilitats tècniques, sinó una combinació de competències pedagògiques, digitals i ètiques.Cal desenvolupar competència en la formulació de preguntes i encàrrecs clars, capacitat d'anàlisi crítica dels resultats obtinguts, comprensió dels límits de la tecnologia i criteris ètics sòlids per orientar-ne l'ús.
La formació docent no hauria de centrar-se exclusivament en l'aprenentatge d'eines concretes, sinó en el desenvolupament del criteri pedagògic necessari per decidir quan, com i amb quina finalitat utilitzar-les. I amb això potser podria ajudar el sistema educatiu, no?
Condicions estructurals per al canvi
La transformació pedagògica no pot recaure exclusivament en la voluntat individual del docent. No resulta coherent exigir innovació metodològica mentre es manté una elevada càrrega burocràtica o es prioritzen currículums extensius que dificulten la profunditat.Transformar no significa simplement incorporar noves eines o metodologies. Implica també deixar anar pràctiques, rutines i exigències que ja no aporten valor real. Sense aquesta renúncia, qualsevol innovació corre el risc d'afegir-se a la sobrecàrrega existent.
Integrar la IA amb sentit no és sumar una capa més al sistema, sinó revisar què pot simplificar-se, què pot automatitzar-se i, sobretot, què pot deixar de fer-se per concentrar l'energia en allò essencial: l'acompanyament, el pensament crític i el desenvolupament competencial.
Entre les mesures estructurals necessàries hi veig:
- Reduir tasques administratives que no impacten directament en l'aprenentatge.
- Prioritzar competències clau per sobre de l'acumulació de continguts.
- Garantir espais de formació i reflexió dins l'horari laboral.
- Impulsar un lideratge pedagògic efectiu als centres.
Una qüestió de coherència
La intel·ligència artificial ja forma part de l'entorn professional i social en què l'alumnat desenvoluparà la seva vida adulta. Ignorar-la no protegeix. Incorporar-la sense criteri tampoc.
El veritable repte no consisteix a decidir si s'ha d'utilitzar, sinó a definir amb quins objectius pedagògics s'integra i sota quins principis se'n regula l'ús.
La pregunta, per tant, des del meu punt de vista és: quin tipus de persones volem formar en un context on les respostes són immediates?
Més que una qüestió tecnològica, es tracta d'una qüestió de coherència educativa.
nstruirse colectivamente.
