Vivim en una societat en què l'aprenentatge ja no es limita als murs de l'escola o de la universitat. Cada persona, al llarg de la seva trajectòria vital, acumula coneixements, habilitats i competències que provenen de l'experiència laboral, la formació no reglada, el voluntariat o fins i tot l'autoaprenentatge. Malgrat això, aquestes capacitats sovint queden invisibilitzades perquè no tenen un reconeixement oficial que les faci valdre davant d'una empresa, una administració o un procés de selecció.
Aquesta manca de reconeixement ha generat, durant dècades, una situació paradoxal: persones altament qualificades en la pràctica quotidiana han vist limitades les seves oportunitats de promoció professional o de mobilitat laboral per no disposar d'un títol que acrediti allò que saben fer.
Per revertir aquest escenari, la Llei Orgànica 3/2022, d'ordenació i integració de la Formació Professional, ha consolidat el sistema d'acreditació de competències professionals. Gràcies a aquesta normativa, qualsevol persona pot sol·licitar en qualsevol moment l'avaluació i el reconeixement de les competències adquirides al llarg de la seva vida laboral o formativa, amb plena validesa en tot l'Estat.
Tal com assenyala Esther Monterrubio Ariznabarreta, secretària general de Formació Professional del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports: "És un dret de les persones que se'ls reconegui allò que han adquirit a través del seu exercici professional i de la seva trajectòria vital". Aquesta afirmació posa de manifest la dimensió social i personal del sistema: no es tracta només d'un mecanisme tècnic, sinó d'un instrument de justícia i equitat.
1. Un mecanisme per millorar l'ocupabilitat i el desenvolupament professional
L'acreditació de competències té un impacte directe en l'ocupabilitat i en el desenvolupament professional de les persones. Els beneficis que comporta es poden agrupar en tres grans àmbits:
Posar en valor l'experiència laboral
Molts treballadors i treballadores acumulen anys d'experiència en sectors com la construcció, l'hostaleria, la indústria, la sanitat o els serveis socials. Tanmateix, el fet de no disposar d'un títol oficial els limita a l'hora d'accedir a contractes estables o a categories professionals més altes. L'acreditació permet transformar aquest coneixement pràctic en una credencial reconeguda, que obre les portes a millors oportunitats laborals.
Per exemple, una auxiliar d'infermeria que porta vint anys treballant en una residència pot acreditar les seves competències i, amb un complement formatiu, obtenir el títol de Tècnic/a en Cures Auxiliars d'Infermeria. Aquest pas li pot facilitar l'accés a oposicions públiques o a llocs de treball millor remunerats.
Facilitar la requalificació en sectors emergents
El mercat laboral actual es caracteritza per canvis accelerats derivats de la digitalització, la transició energètica i les transformacions socials. Sectors com les energies renovables, la logística, la sanitat o la tecnologia demanden perfils qualificats de manera urgent. L'acreditació permet que treballadors amb experiència prèvia en àmbits afins puguin reconvertir-se i obtenir el reconeixement necessari per fer el salt a aquests nous camps.
Un exemple clar és el de professionals de l'electricitat que, mitjançant l'acreditació i la formació complementària, poden reorientar-se cap a l'àmbit de les instal·lacions fotovoltaiques o de l'eficiència energètica.
Reforçar l'autoestima i la motivació
Més enllà dels aspectes laborals, l'acreditació té un component personal molt potent. Moltes persones que no van poder cursar estudis reglats per raons econòmiques, socials o familiars, experimenten una gran satisfacció en veure reconegut l'esforç i el coneixement acumulat. Aquest reconeixement reforça l'autoestima i motiva a continuar formant-se, ja sigui per completar una titulació o per adquirir noves competències.
2. Fortaleses i debilitats del sistema actual
El sistema d'acreditació impulsat per la Llei 3/2022 té nombroses virtuts, però també reptes importants que cal afrontar.
Fortaleses
- Marc legal estable i inclusiu: la normativa garanteix la validesa estatal del reconeixement i estableix que els processos estiguin oberts de manera permanent.
- Flexibilitat i adaptació: el sistema permet avaluar competències en àmbits molt diversos, des de la sanitat fins a la indústria, passant per la informàtica, el comerç o els serveis.
- Connexió amb l'FP reglada: l'acreditació pot ser un pont cap a l'obtenció d'un títol complet de Formació Professional, la qual cosa amplia les oportunitats formatives i laborals.
- Reconversió professional: ofereix una via realista per a la requalificació de treballadors afectats per la transformació dels sectors productius.
Debilitats
- Desigual grau de desenvolupament entre territoris: no totes les comunitats autònomes han desplegat el sistema amb la mateixa intensitat ni amb els mateixos recursos.
- Burocràcia i tramitació complexa: en alguns casos, el procediment pot resultar lent i farragós, cosa que desincentiva la participació.
- Desconeixement del sistema: una gran part de la població ignora que té dret a sol·licitar l'acreditació o no sap com fer-ho.
- Necessitat de més orientació: moltes persones necessiten acompanyament per identificar les seves competències i preparar la documentació necessària.
3. Difusió i coneixement del procediment
Un dels principals reptes del sistema és la seva difusió. Malgrat que existeix un marc legal i una xarxa de punts d'informació, el procediment és encara poc conegut per la ciutadania.
Per millorar aquesta situació, caldria implementar estratègies de comunicació més potents i diversificades:
- Campanyes sectorials: dirigir missatges específics a sectors amb alta ocupació informal o amb gran experiència acumulada, com l'hostaleria, les cures, la construcció o l'agricultura.
- Testimonis en primera persona: explicar històries reals de persones que han acreditat les seves competències i han millorat la seva situació laboral és una manera molt efectiva de sensibilitzar.
- Col·laboració amb agents locals: ajuntaments, entitats de formació, sindicats i associacions empresarials poden actuar com a canals de proximitat per fer arribar la informació a la població.
- Ús de les xarxes socials i canals digitals: vídeos breus, infografies i guies interactives poden fer el procediment més entenedor i atractiu.
En definitiva, es tracta de passar d'un sistema "disponible" a un sistema "conegut i aprofitat".
4. Funcionament a les comunitats autònomes
El fet que la gestió de l'acreditació correspongui a les comunitats autònomes genera una diversitat de situacions. L'element clau és entendre aquesta diversitat no com una debilitat, sinó com una expressió de la riquesa d'un estat descentralitzat i plurinacional.
- Comunitats pioneres com Catalunya o el País Basc han desplegat convocatòries regulars i adaptades als sectors productius locals, la qual cosa ha generat una major cultura de reconeixement de competències.
- Altres territoris avancen amb més lentitud, bé per manca de recursos, bé per falta de prioritat política. Aquesta diferència es tradueix en desigualtats d'oportunitats per a la ciutadania.
- La solució, però, no passa per uniformitzar els procediments, ja que això aniria contra el principi d'autonomia i la capacitat d'adaptació a la realitat social i cultural de cada comunitat. El repte és fomentar l'interès de les comunitats que estan més enrere, compartir bones pràctiques i oferir suport tècnic i recursos perquè puguin desplegar el sistema amb eficàcia.
Així, la proximitat de les administracions autonòmiques esdevé una fortalesa, perquè són aquestes les que millor coneixen la realitat laboral i social del seu territori i poden adaptar el procediment a les necessitats concretes de la població.
Conclusions
L'acreditació de competències professionals és molt més que un procediment administratiu: és un dret ciutadà i una eina estratègica per a la cohesió social, la inclusió i la competitivitat del mercat laboral.
El sistema consolidat per la Llei 3/2022 representa un pas endavant decisiu en el reconeixement del talent acumulat al llarg de la vida, amb beneficis que es reflecteixen en tres dimensions:
- Personal, perquè reforça l'autoestima i dona valor a l'esforç.
- Professional, perquè millora l'ocupabilitat i la promoció laboral.
- Social, perquè contribueix a la qualificació i requalificació de la població en un mercat en constant transformació.
Ara bé, perquè aquest sistema desplegui tot el seu potencial cal avançar en tres línies prioritàries:
- Difusió massiva i de qualitat per tal que la ciutadania conegui el seu dret i les vies d'accés.
- Simplicitat administrativa i més orientació personalitzada per acompanyar les persones en el procés.
- Compromís de totes les comunitats autònomes, no per uniformitzar sinó per garantir que ningú en quedi al marge.
En un estat descentralitzat i plurinacional, la diversitat és una fortalesa: permet adaptar els procediments a les necessitats i cultures de cada territori. Però aquesta diversitat ha d'anar acompanyada d'un compromís comú: assegurar que totes les persones, visquin on visquin, puguin accedir realment a aquest dret.
Només així, l'acreditació de competències es consolidarà com una eina transformadora que reconeix el talent invisible i el converteix en motor d'oportunitats, equitat i progrés col·lectiu.
