En aquest context, el paper de les influencers (en general, independentment del gènere) esdevé clau en la configuració de l'imaginari juvenil, especialment en moments vitals tan decisius com l'adolescència i el trànsit cap a la vida adulta.
Els principals referents mediàtics de l'alumnat són creadors de contingut a xarxes socials, coneguts col·loquialment com a influencers. Lluny de ser anecdòtic, doncs ja dura massa aquesta moda, ens obre la porta a una reflexió profunda: quin impacte tenen aquestes figures públiques en les decisions acadèmiques i professionals de les persones joves? Com influeixen en la seva percepció de l'èxit, l'esforç o el sentit del treball? I, sobretot, què podem fer com a famílies i professionals de l'orientació per acompanyar aquests processos des d'una mirada crítica i alhora empàtica?
L'influencer com a model de vida: entre la proximitat i la idealització
El concepte d'influencer no és nou, és clar, però el seu pes social i el seu impacte han augmentat molt en els darrers anys. Cada cara nova que apareix ens ve a dir que no cal una trajectòria artística o professional consolidada per esdevenir una figura mediàtica de referència. El criteri, sovint, és fer-se viral i generar contingut atractiu. Això resulta especialment enlluernador per a adolescents i persones joves en procés de construir la seva identitat. L'estil de vida aparentment espontani, el llenguatge proper, el contacte directe amb la comunitat de seguidors i la projecció d'un èxit fàcil exerceixen un efecte seductor, sobretot quan es compara amb itineraris acadèmics percebuts com a llargs i exigents, on l'esforç és la clau.Aquesta visió arriscada de la vida, fa confondre realitat i ficció: el que es mostra a les xarxes és una versió editada amb el millor filtre, d'un estil de vida que no sempre es correspon amb la realitat quotidiana. La inestabilitat econòmica, la pressió per mantenir-se rellevant o l'impacte en la salut mental són sovint absents del relat públic. Pedagògicament, necessitem fer visibles alternatives diverses d'èxit i de realització personal, més enllà de la viralitat o la popularitat digital.
Influència en les decisions acadèmiques i professionals
El pes dels influencers no es limita a l'àmbit del lleure. Són cada vegada més les persones joves que volen dedicar-se a professions relacionades amb les xarxes socials, ja sigui com a creadores de contingut, streamers o community managers.
Aquest interès no és en si mateix negatiu; les indústries digitals ofereixen oportunitats reals i diverses. El problema sorgeix quan aquesta aspiració es converteix en l'única opció contemplada o quan es fonamenta en expectatives poc realistes.
La influència pot portar a prendre decisions que ens condicionaran més endavant el nostre futur professional com pot ser l'elecció de batxillerats o cicles formatius considerats fàcils per "tenir més temps per gravar", la desmotivació respecte a itineraris formatius considerats tradicionals, o la infravaloració d'oficis i professions essencials però poc visibles a les xarxes.
També cal tenir en compte l'impacte emocional i d'identitat: moltes persones joves se senten pressionades a imitar patrons de bellesa, consum o èxit digital que no sempre són assolibles ni saludables. Aquesta pressió pot interferir en el desenvolupament personal, la construcció de l'autoestima i en les decisions que configuren el projecte vital de cadascú. Cal orientar la mirada jove cap al futur amb una consciència crítica sobre el present digital que habiten.
Però no vull caure en una visió catastrofista de tot plegat. Les xarxes socials també poden ser espais de creativitat, expressió i aprenentatge. Algunes influencers comparteixen continguts per promoure la consciència social, la sostenibilitat, la salut mental o la igualtat de gènere. Quan aquestes figures fan un ús responsable de la seva visibilitat, poden contribuir a ampliar horitzons i oferir referents diversos i enriquidors. El repte no és eliminar l'accés o la influència de les xarxes, sinó oferir a les persones joves eines per comprendre-les, qüestionar-les i situar-les en el seu context. En aquest sentit, l'alfabetització mediàtica esdevé una competència clau, al mateix nivell que la competència digital o la comunicació interpersonal. La pedagogia ens recorda que l'educació no és només transmissió de coneixements, sinó també la formació per al discerniment i la llibertat personal.
El paper de les famílies, les escoles i les professionals de l'orientació
Davant d'aquest escenari, el rol de les famílies, l'equip docent i les professionals de l'orientació educativa i laboral és fonamental. No es tracta de prohibir, sinó de recolzar; no de controlar, sinó d'educar; no d'imposar trajectòries, sinó d'ajudar a descobrir camins propis, informats i coherents amb les habilitats, interessos i valors de cada persona.Les famílies poden obrir espais de diàleg on el jovent se senti escoltat i respectat. Preguntar què els agrada dels influencers que segueixen, què admiren d'elles, quines habilitats creuen que tenen, pot ser una porta d'entrada per parlar de vocacions, de treball, de límits i de realitats laborals.
En molts centres educatius ja existeixen espais per la reflexió sobre les xarxes i els referents digitals com poden ser a través de l'acció tutorial, de l'orientació i en les matèries transversals.
Cal promoure, però, més activitats que fomentin l'esperit crític, el debat, la recerca d'informació contrastada i la identificació de models diversos de vida i èxit.
Des de l'orientació educativa, acadèmica, vocacional o professional, tenim la responsabilitat d'escoltar sense prejudicis, validar els interessos de les persones joves i ajudar-les a traduir les seves aspiracions en projectes realistes. Si una persona mostra interès pel món digital, podem explorar juntes les opcions formatives que li donin sortida: graus en comunicació audiovisual, formació en màrqueting digital, tècniques de disseny gràfic o producció de continguts.
Cap a una orientació conscient i transformadora
La nostra tasca com a orientadores no és només informar, sinó acompanyar en la presa de decisions des d'una perspectiva integral. Això implica entendre el context social, econòmic i cultural en què es mouen les persones joves, i reconèixer els referents que influeixen en la seva manera de veure i d'estar al món. També vol dir treballar per ampliar l'horitzó d'expectatives, trencar estereotips de gènere, d'origen o de classe social, i contribuir a una educació que no només prepari per a un ofici, sinó per a una vida amb sentit, amb autonomia i responsabilitat.
Els influencers són aquí per quedar-se. La seva presència forma part del paisatge socioeducatiu, així doncs estem convidades, les pedagogues i pedagogs, a fer valdre la nostra mirada pedagògica, a actualitzar les nostres eines i a establir ponts entre el món digital i el món educatiu i laboral. Com deia Simone de Beauvoir: "La funció de l'educació és ajudar cada ésser humà a assolir la seva autonomia".
En l'actual context digital, continuar creient en la pedagogia com a eina de transformació vol dir atrevir-se a educar des de la llibertat i el sentit, ajudant a triar, amb crítica i consciència, a qui donem like.
