Cultura de pau i educació per la pau

Artículo de opinión

  • 27/04/2022

  • Valora

  • Deja tu comentario
Joaquim M. Cervera i Duran. Voluntario de la ONG Justícia i Pau de Barcelona (Catalunya)

Introducció

 
Vivim, en un món ferit per la violència, la guerra i la injustícia. Observem i patim guerres entre països, estats fallits, guerres civils, terrorisme, violència social i política; despesa militar i armamentisme, armes cruels i nuclears, amb la capacitat de destruir la terra.
 
Les mateixes causes, un sistema econòmic que reprodueix i està fonamentat en la desigualtat i en la depredació de la natura, produeixen pobresa extrema injustícia social, fam i set, tràfic de persones i esclavatge, opressió i violència contra la natura (devastació ambiental).
 
Entre els components socials del canvi global, s'hi inclouen sobre tot la depredació ecològica, les desigualtats socials i el creixement  de la pobresa.

Raimon Panikkar va afirmar: "És difícil negar que el món [...] ha iniciat un mal camí que l'abocarà a una catàstrofe sociopolítica si no hi ha una metanoia cultural (una transformació de la consciència)" [1]. Som convidades i convidats a passar d'un cor de pedra a un de misericòrdia i de pau.

Això no voldrà dir pas quedar-se en la pròpia comoditat, exigeix i demana d'una acció, d'una revolució en defensa de la vida, dels drets fonamentals de tot ésser i de la natura,  una aposta definitiva pel diàleg i la cultura de la trobada. Treballarem perquè algun dia, aquest verset del Llibre dels Salms es faci profunda realitat: "La fidelitat i l'amor es trobaran, s'abraçaran la justícia i la pau" Salm 85, 11.
 

1. Les dimensions de la pau

 

a. La pau espiritual: la pau interior. La reconciliació amb un mateix

La pau és alliberadora i justa i vol impregnar tota la nostra realitat interior, i totes les nostres relacions, paraules, gests i accions, pensaments, sentiments i desigs. És viure la pau com a do i regal rebut a agrair. És la pau alliberadora del nostre esperit, de les culpes, pors, falles, prejudicis, esquemes mentals rígids... I per tant el sentir-se perdonat, el deixar-se estimar, l'acollir l'amor rebut, l'estimar i donar vida i esperança.
 
Cap persona no pot madurar en una feliç senzillesa i en el viure en dignitat, si no està en pau amb si mateix. La pau interior de les persones autènticament viscuda, es reflecteix en un estil de vida equilibrat unit a una capacitat d'admiració.
 

c. La pau interpersonal: la relació amb els altres

La relació amb els altres comporta no perdre l'oportunitat d'una paraula amable, d'un somriure, de qualsevol petit gest que sembri pau i amistat. Així es trenca la lògica de la violència i de l'egoisme. Es tracta d'anar creant i consolidant una cultura del diàleg, de l'escolta activa, de la comunicació no-violenta, de l' empatia, del consol, de la compassió (patir amb els altres), de l'acollida, de l'amistat, de la joia, del perdó, i de la fraternitat-sororitat.
 
Les actituds bàsiques són: tornar bé per mal; estimar els enemics a aquells que no pensen com nosaltres, o estimar aquella part de nosaltres mateixos que no ens agrada, i que l'altre ens en fa de mirall; no caure en la lògica de la por (en la que es basen els poders)  i seguir la lògica de la responsabilitat dels uns pels altres.
 

d. La pau social: La justícia

La pau comporta la mútua fecunditat entre el pensament dels drets humans, i el de les savieses ancestrals de la humanitat, de les espiritualitats i religions alliberadores, que ens poden ser un motor per transformar les estructures injustes d'una societat que produeix víctimes i descartats. No hi ha justícia sense pau. No hi ha pau sense justícia.
 
A nivell econòmic vol dir un desenvolupament econòmic just, una distribució equitativa de bens i serveis.
 
A nivell polític significa un desenvolupament de la democràcia participativa, de la hospitalitat, del desarmament, de la prevenció i la resolució de conflictes, de la pràctica de la no-violència, de la mediació i la negociació per gestionar els conflictes  i constituir unes  estructures internacionals fortes.
 
A nivell cultural, la pau social demana un desenvolupament i aplicació arreu dels drets humans, de l'educació per la pau, de la investigació per la pau i de la recerca de la veritat.
 

e. La pau amb la natura: l' ecologia integral.

Es tracta de caminar vers una cultura ecològica integral, vers la conversió ecològica, del respecte a la natura com a do. Es tracta de gaudir responsablement de la natura i de la reconciliació amb el medi ambient. Tot plegat demana unes actituds de simplicitat, austeritat, humilitat, contemplació i solidaritat.
 
 
"La construcció de la pau, i d'una cultura de pau l'hem d'entendre com un concepte global que abasta, produeix i sosté tota una sèrie de processos per transformar els conflictes en relacions més pacífiques i sostenibles".
 

2. Les condicions socials i polítiques que fan possible una cultura de pau

La possibilitat de la cultura de pau  passa per:
 
  • La conversió del cor, ja que la violència és en l'interior de la persona. Per això necessitem d'una revolució cultural (canvi d'hàbits, de valors, d'esquemes mentals...).
    Cal canviar l'estructura mental de la competitivitat que està molt inscrita en les persones i en les institucions (empresarials, acadèmiques, judicials, polítiques, en els mitjans de comunicació...) i traspassar a l'estructura axiològica de la cooperació, del compatir els coneixements, els recursos, les tecnologies, la comunicació, els projectes, les creences... Es tracta de no tenir por a perdre les pròpies conviccions, o a refermar-les o transformar-les. En aquest sentit és un canvi de mentalitat rebel i inconformista amb el sistema capitalista, excloent, totpoderós, i destructor de vides humanes i de la natura. Es guia pels imperatius de la fraternitat-sororitat, de la justícia-alliberament i la igualtat-diferència.
 
  • L' educació i la reeducació dels sentiments i de les emocions en la línia de no culpabilitzar, ni culpabilitzar-nos, avançar en la reconciliació, en evitar que arrelin les emocions negatives, i pel contrari afavorir les positives i expressar-les.
 
  • L'escolta activa dels altres amb simpatia i captar i aprendre de la seva veritat.
 
  • Els canvis en el llenguatge, sobre tot en la comunicació no violenta, no feridora de l'altre.
 
  • El diàleg fonamentat en el respecte, per junts construir i en comprendre l'altre. Per tal que es pugui parlar de diàleg, caldrà un coneixement de la pròpia tradició religiosa, de les pròpies conviccions, espiritualitats i ètiques,  i de les dels altres.
 
  • La necessitat de la feminització de la nostra visió. O fem de manera urgent un esforç real per silenciar el nostre home interior blanc, i privilegiat i mirem, pensem i actuem des del punt hermenèutic del feminisme existencial, o el diàleg continuarà sent jeràrquic, que cerca el poder, patriarcal, buit i no complert.
 
  • El seguiment de les petjades i el testimoni dels mestres de la no violència i dels constructors/es  de pau en diferents àmbits. Els educadors i professionals preparats per una cultura de pau han de conèixer tals mestres i trametre el seu pensament i pràctiques.
 
  • L' experiència pràctica en iniciatives personals, interpersonals i socials no-violentes, pacífiques, pacificadores i pacifistes. La pràctica de la no violència no és estar passiu, sinó que és compromís responsable per la justícia i per protegir les víctimes innocents.
 
  • El respecte i promoció dels drets humans i en concret els drets a les llibertats d'expressió, reunió, opinió, associació i els de la llibertat religiosa i de consciència i els drets dels pobles.
 
  • La promoció d'una democràcia de qualitat.
 
  • La constitució d'autoritats mundials democràtiques que proposin  la cultura de pau davant dels conflictes.
 
  • La promoció d'un desenvolupament humà integral, és a dir d'un nou sistema econòmic i ecològic global.
 
  • El progressiu desarmament i control d'armes.
 
  • L'educació per la pau (educació moral) en la família i en l'escola i en la universitat (educar els infants i els joves).
 
  • La responsabilitat de les comunitats religioses i espirituals, en el seu ordre intern i en el seu ordre extern, en les aportacions properes als seus entorns, de constructores de convivència, de tolerància, de respecte, d'alliberament, de justícia i de pau.
 
  • El respecte a la veritat de cada persona i cada col·lectiu. La veritat dels fets per resoldre el conflicte, i per tan superar la mentida, la intoxicació i conèixer bé els fets i les causes de cada conflicte. Cal promoure la memòria històrica i impedir el nihilisme, els fanatismes, els supremacismes  i els fonamentalismes.

 

3. Professions entorn la cultura de pau

 
Pràcticament en totes les professions, treballs i oficis hauria d'entrar la cultura de pau. I per tant en la formació cal introduir en les escoles, instituts i universitats aquesta dimensió.
 
Hi ha professions que per la seva component educativa, cultural o per estar fonamentades en les relacions interpersonals, són transcendentals en la cultura  de pau: les persones  que es dediquen a l'educació, a les ciències humanes i socials (antropologia, psicologia, sociologia), a l'advocacia, al treball social, a la mediació, a la salut, a l'animació social, cultural en els centres cívics,  en grups entitats, fundacions o associacions, responsables de comunitats religioses i espirituals, etc.
 
A més hi ha professions directament dedicades a la cultura de pau: mediadors, àrbitres, negociadors, diplomàtics, orientadors i  infermers espirituals, etc.
 
Finalment potser s'haurien de preparar de persones per ser artesanes de la pau en els barris, en els pobles, i en tota entitat i centre educatiu.
 
Les entitats dedicades a la pau, les incloses en el moviment pacifista, gràcies a la seva experiència, expertesa i material recollit, amb uns convenis amb les universitats i les administracions haurien de tenir cura de la formació de tots aquest professionals.
 

4. Propostes d'accions per caminar en una cultura de pau

La construcció de la pau, i d'una cultura de pau l'hem d'entendre  com un concepte global que abasta, produeix i sosté tota una sèrie de processos per transformar els conflictes en relacions més pacífiques i sostenibles. El que més importa són les persones, les seves relacions i la manera d'organitzar-les. És important no quedar-se enfonsats en les crisis, i per tant es tracta de pensar molt més enllà i mirar el procés amb estratègia futura i cercar les respostes a llarg termini i des del problema, no pas des de fora.
 
Per tant cal donar a conèixer què s'entén per cultura de pau i ajudar a fer veure, per contrast, que estem immersos en una cultura de violència. Ens cal obrir espais de debat sobre la cultura de pau o participar en espais ja existents per tal de veure com fer que tal cultura amari la vida escolar, universitària, sòcio-política, econòmica i cultural.
 
És important també formar professionals en l'àmbit de la cultura de la pau que es dediquin a educar en la cultura de pau.
 
Com accions concretes, per fomentar i educar en cultura de pau en les escoles, instituts i universitats, n'apuntem algunes:
  • El consum per la pau: Consum responsable que comporta, el consum auster, el consum crític de tot tipus de béns inclosos els financers.
 
  • L'exercici d'una ciutadania participativa i crítica que pot ser exercida de tres maneres:
  • No col·laborar en processos que fomentin la guerra.
  • La desobediència civil (objecció de consciència), acte voluntari que té un caràcter no violent, públic i pedagògic, i persegueix un bé col·lectiu. L'objecció fiscal n'és un exemple.
  • Participar activament, en diferents graus, en entitats i moviments pacifistes. 
 
  • Donar a conèixer què s'entén per cultura de pau: difondre declaracions, manifestos sobre la pau, vinculant-los a esdeveniments concrets.
 
  • Convocar i participar en xerrades, tertúlies, etc., sobre el tema de la pau en escoles, universitats, en tot tipus d' entitats…
 
  • Elaboració de material sobre cultura de pau.
 
  • Constituir, consolidar, promoure i mantenir la xarxa amb les entitats que treballen i estan interessades pel tema.
 
[1] PIGEM Jordi, Àngels i robots. La interioritat en la societat hipertecnològica. Viena edicions. Barcelona 2017,16 pp.


 
Deja tu comentario