“ És necessària una clara política de lluita contra la desigualtat educativa i d'acompanyament a les famílies ”

10/12/2020

La 8a Menció Enric Renau i Permanyer, impulsada pel Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia, D'EP Institut i Educaweb, ha recaigut en la recerca Desigualtats d'aprenentatge en confinament, realitzada per Xavier Bonal i Sheila González, membres de l'equip de recerca Globalisation, Education and Social Policies del departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
 
L'estudi es basa en una enquesta dirigida a més de 35.000 famílies i 59.000 estudiants d'entre 3 i 18 anys de Catalunya durant les dues primeres setmanes de confinament. La recerca descriu la realitat socioeducativa de les famílies; identifica les desigualtats existents en l'àmbit formal, no formal i informal; analitza el suport educatiu facilitat pels pares i les mares; mesura l'impacte del confinament en les activitats extraescolars, i realitza propostes per avançar cap a una igualtat educativa real.
 
El jurat de la menció ha valorat la rapidesa amb la qual s'ha dissenyat, realitzat i analitzat la recerca, l'esforç divulgatiu a l'hora de presentar els resultats i la inclusió de conclusions clau per a la reflexió en la situació actual. En la següent entrevista, Bonal i González comparteixen les conclusions principals de l'estudi.
 
Quins han estat els efectes principals de la COVID-19 sobre les desigualtats educatives?

Els resultats de la recerca apunten un efecte clar de la COVID-19 sobre les desigualtats educatives; bé perquè ha intensificat aquelles desigualtats que ja sabíem que existien abans de l'arribada del virus, o bé perquè estan produint formes d'expressió noves d'aquesta desigualtat en el terreny educatiu. I això ho observem tant en l'educació formal com en la no formal o la informal.
 
La desaparició de la institució escolar durant el confinament, des de les guarderies fins a les universitats, ha posat de manifest, d'una banda, el sentit que existeixin –qüestionat sovint per la irrupció de les plataformes digitals–; i, d'una altra banda, la multiplicitat de valors que van més enllà de la funció estrictament educativa. I és que els efectes educatius del confinament s'han observat en l'aprenentatge, però també en la sociabilitat, la socialització, la conciliació laboral-familiar i la salut mental, entre d'altres.
 
Quant a l'educació obligatòria, el trasllat de l'aprenentatge dels centres educatius a l'àmbit privat ha donat més visibilitat i ha emfatitzat una desigualtat que no és nova, que ja hi era abans de l'arribada del virus, i que es manifesta a través de diferents lògiques, la primera de les quals és la bretxa digital.
 
La conversió de les escoles presencials en escoles a distància ens va permetre observar clarament l'existència d'una bretxa digital, però també va mostrar les capacitats desiguals dels centres educatius per adaptar-se a aquest entorn nou d'aprenentatge.
 
A aquesta bretxa d'accés se suma una desigualtat important quant a la capacitat per a emprar la tecnologia, i és que l'accés a internet no resol per si mateix el domini de les aplicacions, la capacitat de seleccionar informació i les possibilitats de processar-la. És en aquest terreny on més s'extremen les diferències socials, també entre escoles.
 
La pandèmia ha permès observar amb més claredat la concentració de l'alumnat vulnerable en determinades escoles, a conseqüència de la segregació escolar. En un escenari  de dificultat extrema, hi ha centres que han hagut de respondre a una gran complexitat de situacions (gestionar beques menjador, violències familiars, desconnexió de l'alumnat...); i, en l'altre costat, centres que només han hagut de reorganitzar la docència i han disposat de famílies amb recursos i de recursos a l'escola, en bona part, sufragats per les aportacions voluntàries a través de les associacions de famílies.
 
 
"Ni l'escola ni la societat estaven preparades per aprendre sense escola presencial i encara menys per a fer-ho de manera equitativa".

 
Quines desigualtats educatives han detectat en funció del nivell socioeconòmic i cultural de l'entorn familiar de l'alumnat?
 
La substitució sobtada de l'aprenentatge guiat pel docent a l'aula per un aprenentatge a distància, amb un suport més o menys intens del docent, ha situat les famílies, en molts casos, com a acompanyants necessaris de les tasques escolars. Sabíem que hi havia desigualtats entre les famílies quant als recursos a la seva disposició per acompanyar els fills i les filles en l'itinerari acadèmic, i això s'ha tornat molt més important en un moment en què tota l'educació es realitzava a casa.
 
En la recerca, les mares han estat les responsables principals d'aquest acompanyament (pràcticament doblant els percentatges dels pares) i, de nou, amb diferències socials clares: el 48% de les mares amb estudis universitaris feia costat els fills i les filles de l'ESO en els estudis, enfront del 38% de les mares sense estudis.

La diferència és encara més clara pel que fa les motivacions. Si bé la gran majoria de famílies ha justificat el no acompanyament perquè el nen o la nena no el necessitava, una quarta part de les mares amb estudis obligatoris afirmava no disposar dels coneixements necessaris per fer-ho (només el 2,6% en el cas de les mares amb estudis universitaris). Sembla que ni l'escola ni la societat no estaven preparades per aprendre sense escola presencial i, encara menys, per fer-ho de manera equitativa.
 
Quines altres desigualtats significatives han percebut durant el confinament tenint en compte la resposta dels centres educatius i de les famílies?
 
La reacció de les escoles durant el confinament no ha estat igual i, per tant, s'ha produït un seguiment desigual del curs escolar per part de l'alumnat. Amb l'objectiu de mesurar la intensitat del treball escolar, construïm un índex d'oportunitats d'aprenentatge (IOA), que concentra informació sobre les hores dedicades a les tasques escolars, el contacte en línia amb l'escola i el tutor, la realització de deures i les tasques corregides per l'escola per a l'alumnat de cicle superior de primària o més gran. Aquest índex es mou entre 0 i 100 en funció de la freqüència observada en la realització d'aquestes tasques. Doncs bé, malgrat que es considera un període no lectiu, al llarg de les dues primeres setmanes de confinament, la majoria dels nens i les nenes va fer tasques escolars. Les dades, no obstant això, ens mostren diferències importants.
 
El confinament va impactar també en l'educació no formal o informal. Durant la segona setmana, el 70% de les activitats extraescolars s'havia deixat de fer. De nou, amb diferències destacades segons les característiques familiars. Abans d'aquesta situació excepcional, entre les famílies amb nens de primària que van respondre l'enquesta, només el 60% d'aquelles amb estudis obligatoris realitzaven algun tipus d'activitat extraescolar, el 94% en el cas de les famílies amb un nivell socioeconòmic més elevat. En confinament, van ser les famílies més instruïdes les que més les van mantenir (31,4%, respecte del 16% de les famílies més vulnerables), amb la qual cosa es va incrementar la distància entre uns nens i altres.
 
Quines mesures s'haurien d'implementar per reduir l'impacte de la COVID-19 en l'educació?

El sistema educatiu ja plantejava limitacions importants quant a la capacitat per eliminar les desigualtats socials de partida i requeria de més i millors polítiques. L'acumulació de desigualtats educatives en temps de pandèmia ara fan urgents les noves respostes. Les modificacions parcials al fet que estàvem acostumats semblen no ser vàlides, i fa falta un replantejament més integral.
 
Evitar l'increment de la desigualtat educativa requereix d'accions durant els confinaments i les quarantenes parcials, que tindran lloc en el curs actual. Durant el tancament escolar és bàsic garantir l'accés a la connexió i els dispositius, però també cal continuar facilitant instruments alternatius a l'aprenentatge online (materials en paper, suport telefònic, programes educatius en la televisió) com han dut a terme algunes comunitats autònomes, ciutats o centres educatius per iniciativa pròpia.
 
És també necessari repensar el rol dels docents, les docents i de les famílies en aquest procés d'aprenentatge a distància; redefinir no sols com ensenyem, sinó també què ensenyem, tot això tenint en compte que les condicions de confinament i les necessitats de cada família són altament desiguals. Cal completar l'atenció educativa amb la garantia que les famílies poden atendre els fills i les filles durant les quarantenes escolars, a través de permisos remunerats o altres formes d'atenció que evitin la desprotecció dels menors.
 
Fora de l'àmbit escolar és necessari ampliar els temps educatius de l'alumnat més vulnerable a través d'un oci educatiu de qualitat, que permeti crear espais de socialització, sociabilitat i aprenentatges més enllà de l'horari lectiu. Les competències de l'àmbit local, malgrat que siguin limitades, seran ara imprescindibles. Els programes d'acompanyament en l'estudi (reforç escolar, impuls lector, mentories) s'han de redefinir per continuar buscant l'adhesió i l'èxit escolar, ara a través de la connexió amb l'escola.
 
La proximitat de l'administració local a les famílies i l'existència de canals d'identificació de la vulnerabilitat social han de servir, amb la coordinació amb altres agents educatius, per accedir als nens amb unes condicions d'educabilitat pitjors o en risc d'exclusió, que s'han vist incrementades per l'augment de la pobresa i la precarietat, però també per la manca de temps que sofreixen les mares i els pares per conciliar la vida familiar i la feina. Els recursos municipals (biblioteques, espais esportius, centres cívics, programes d'oci) s'han d'incorporar per ampliar les oportunitats educatives dels nens i les nenes, especialment d'aquells que més estan perdent a causa d'aquesta situació excepcional.
 
En conclusió, és necessària una política clara de lluita contra la desigualtat educativa, que, per descomptat, ha de tenir en consideració la bretxa digital i, per tant, ha de garantir que tot els alumnes i alumnes tinguin accés a dispositius perquè pugui fer un treball escolar correcte a casa. Però també necessitem polítiques d'acompanyament a les famílies, necessitem reforç a les escoles perquè puguin donar resposta a les necessitats diferenciades de l'alumnat. També fa falta una aposta clara per l'oci extraescolar, que sabem que és generador d'igualtat d'oportunitats. Per tant, hem d'apostar i invertir recursos en aquell alumnat que més ha perdut durant el temps de confinament.
 
Suscríbete a nuestras publicaciones
Cursos relacionados
Lo más leído
Lo último