La Formació Professional i el mercat de treball pos-COVID-19

Josep Francí.
Director de Territori i Qualificació Professional de la Cambra de Comerç de Barcelona
29/10/2020

Lamentablement, la superació de la crisi sanitària provocada pel COVID-19 queda encara massa lluny. La superació de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, trigarà encara més. Amb tot, sabut com és que les crisis tendeixen a accelerar canvis, ara és el moment de trencar inèrcies i refer estratègies que, un cop deixem enrere les dues crisis, ens acostin més a una activitat econòmica amb més valor afegit, a la reducció de les desigualtats socials i a l'augment de la cohesió social.
 
Deixo aquí tres reflexions que volen ajudar a fer aquest trànsit positiu en l'àmbit de la Formació Professional (FP):
 
1. A la FP no se li ha d'exigir més d'allò que pot fer i ha de fer. La FP no té la capacitat de generar ocupació: l'activitat econòmica, sí. Al sistema d'FP no li correspon liderar el procés de recuperació econòmica i social: té, això sí, l'obligació d'acompanyar-lo. Abans de formar professionals, el país –qualsevol país- ha de decidir cap on adreça la seva activitat econòmica.Si el camí és el de potenciar la recerca, la innovació, atendre les persones dependents amb un sistema digne de tal nom, reforçar la sanitat pública i aplicar polítiques de reequilibri territorial per a mitigar, almenys, processos de despoblament, l'escenari de sortida exigirà un determinat desplegament de la FP. Les professions necessàries, els llocs de treball a cobrir, la seva localització geogràfica, etc., marcaran decisivament la resposta a donar. Una resposta que serà totalment diferent si s'imposa una tornada a la profusió indiscriminada del totxo i la persistència d'un model basat en l'economia extractiva i el creixement de les desigualtats socials. Exigim a la FP allò que li correspon sense convertir-la en l'ase dels cops de decisions preses fora del seu camp d'influència. Ja saben: al César...
 
"La revolució digital impregnarà de forma decidida l'activitat de molts sectors econòmics i la quotidianitat de moltes professions. Aquesta tendència accentuarà la necessitat de disposar d'experts en aplicacions diverses de la intel·ligència artificial, així com enginyers i tècnics informàtics.".

2. Delimitar el rumb que prendrà l'economia –o, més aviat, fer-ho sabent precisar quines seran les necessitats en termes de professions i competències requerides- és extremadament complex. I s'ha de tenir molt present que un sistema de formació no pot basar-se en previsions de traç gruixut ni en les intuïcions d'experts amb sort diversa. Ha de formar els professionals que realment necessita el teixit productiu, els que aquelles inversions en curs i plans de dinamització econòmica demanin efectivament. Actualment, però, la incertesa creada per la pandèmia dificulta extraordinàriament fer previsions acurades.
 
Però sí que podem anticipar que les necessitats de requalificació creixeran notablement. Sembla clar que poden aprofundir-se els canvis experimentats per la indústria a partir de la crisi anterior –substitució de mà d'obra per tecnologia i necessitat de treballadors més qualificats- veurem de ben segur la reconversió d'àmplies capes del sector serveis, caldran increments de la productivitat assolibles amb la tecnificació i la incorporació de coneixement, etc. En definitiva, creixerà la demanda de processos de requalificació, que afectarà un nombre molt elevat de persones.

Seran urgents –ho són ja ara mateix-  processos d'acreditació de competències professionals, és a dir, processos de verificació i certificació de les competències professionals adquirides en l'experiència laboral per aquelles persones que no tenen una titulació o certificació que en doni fe. L'oferta de procediments per a dur a terme aquesta acreditació ja existeix, però el seu volum és irrisori.  Aquest és un punt que cal corregir immediatament i dimensionar el sistema per tal que pugui atendre l'ingent volum de persones que puguin acreditar oficialment allò que saben i saben fer. Cal desplegar un model àgil, amb garanties i basat en el respecte als drets individuals, la fiabilitat, l'objectivitat, la qualitat i la coordinació eficient entre tots els agents participants en el procés. Sense aquesta base, és difícil que la FP sigui ni tan sols eficaç; amb ella, pot ser fins i tot eficient. Seria inadmissible, això sí, que des del sistema d'FP aquest dispositiu no es desplegués i no ho fes amb la màxima urgència.
 
3. Si una tendència es pot afirmar que s'intensificarà és la revolució digital, que impregnarà de forma decidida l'activitat de molts sectors econòmics i la quotidianitat de moltes professions. Aquesta tendència accentuarà la necessitat de disposar d'experts en aplicacions diverses de la intel·ligència artificial, així com enginyers i tècnics informàtics. Però sent aquesta una necessitat molt important, proporcionalment ho és molt menys que la urgència d'introduir el domini de les eines digitals en els dissenys curriculars de tota l'oferta de Formació Professional. Aquest és un esforç imprescindible que caldria dur a terme amb la màxima celeritat. Aquest sí, forma part d'allò que cal esperar de la FP. 
 
Entre tot allò que no hauríem d'oblidar quan deixem enrere la crisi del COVID-19 –ho dic amb un punt de desconfiança sobre la capacitat de memòria dels grups hegemònics de les societats occidentals- és que les estructures i els serveis essencials d'un Estat mai no poden ser anorreades per polítiques d'austeritat interessades. I la FP és un d'aquests serveis essencials.  Exigim-li que acompanyi creativament el procés de superació de la crisi i invertim-hi el que convingui pel bé d'una bona part de la població treballadora que sortirà de la crisi havent de reorientar la seva vida laboral i la seva carrera professional.
Comentar
Nombre
Correo (No se mostrará)
Título
Comentario Límite 500 caracteres. Sólo puedes introducir texto sin formato HTML.
He leído y acepto la política de privacidad
Suscríbete a nuestras publicaciones
Cursos relacionados
Lo más leído
Lo último