Què vols fer, ciències o lletres? Aquest és el plantejament que tants estudiants es fan abans d'escollir la línia del batxillerat, i que els ha de conduir a la tria del grau o de la formació professional. Però és el mateix humanitats que una formació pròpiament de lletres? Són útils les humanitats? Si som de ciències, ens han de servir de res les humanitats?Nuccio Ordino ja ens ha demostrat que sí que són útils les humanitats en el seu popular manifest La utilidad de lo inútil de 2013, en què ja ens advertia dels perills de deixar de banda les humanitats en l'ensenyament secundari i en l'universitari. El desinterès per les disciplines humanístiques ens portarà de mica en mica a renunciar a la curiositat per la nostra història, pel nostre passat, per les nostres obres d'art, per la nostra literatura, o per la literatura universal.
Veure les humanitats oposades a les ciències és un enfocament erroni perquè, en definitiva, si volem una educació completa, necessitem del cultiu dels estudis humanístics. L'especialització extrema a la qual estem acostumats ens va en contra. En contra de l'ideal de coneixement i del nostre esperit crític, i en contra d'una formació plena. La contraposició tradicional entre lletres i ciències, o entre formació científico-tècnica i humanitats comença a ser considerada, per sort, desgastada, per la senzilla raó que comença a fer mal. Per què no conjuminar les dues coses?
Des de les humanitats es poden oferir molts plusos a la formació d'un científic o d'un científic o d'un tècnic altament professionalitzat. Per començar, perquè ens ajudaran a fer créixer un interès per les llengües, modernes i antigues, que mai s'ha de deslligar al coneixement d'una cultura o d'una literatura, i també una curiositat per la història, per l'art o per l'estètica. Saber mirar i entendre un quadre no és inútil. Veure representada una obra de Shakespeare, tampoc. I haver llegit Dickens, Tolstoi o Dostoievski ens pot aportar molt més quant al coneixement de l'home, tal vegada, que un manual d'autoajuda. Tot aquest coneixement, literari o artístic, també pot enriquir l'enginy de qualsevol bon professional.
Comença a ser l'hora, doncs, de treure'ns de sobre el complex d'inútil que arrosseguen les humanitats, i d'acabar amb l'enfrontament de les dues culures (la humanística versus la tècnica o la científica), per buscar, a canvi, una interdisciplinarietat que ens pot ajudar a veure el món amb ulls més crítics, i amb mirada més oberta.
