La professió de mediador: preguntes i respostes

Redacció d'Educaweb
08/02/2018

Ets bo resolent conflictes? Creus que les teves màximes virtuts són la comunicació i l'empatia? Llavors pot interessar-te la professió de mediador o mediadora
Educaweb inicia avui una sèrie de continguts que et permetran conèixer amb més detall algunes professions emergents o difícils de conèixer en profunditat. Per això, comptarà amb especialistes que resoldran les preguntes que considerem necessàries per orientar-te adequadament. En aquesta ocasió, Educaweb ha comptat amb la col·laboració de Marta Mozo, coordinadora del grup de recerca de Mediació del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC).


1. En què consisteix la professió de mediador/a?


La mediació ofereix una eina alternativa per gestionar els conflictes on les persones implicades són les que decideixen quina és la millor solució, tenint en compte la situació, els interessos i les necessitats de tots els implicats. La persona mediadora actua com a tercer imparcial, aplicant tècniques d'anàlisi de conflictes i de facilitació de la comunicació, és a dir, estableix ponts de comunicació entre els implicats. La mediació pretén incidir en la millora de la convivència i la cultura del diàleg i la pau.
 

2. Quines tasques realitzen aquests professionals?


Els professionals de la mediació tenen cabuda en diferents entorns i àmbits professionals: comunitari, familiar, escolar, penitenciari, penal, organitzacional, sanitari, etc. Les seves funcions es defineixen al voltant dels següents eixos:
   

3. Quines competències són necessàries per treballar com a mediador/a?


Des del COPEC pensem que la persona mediadora ha de tenir competències comunicatives, socials i personals. Competències comunicatives en tant que ha de facilitar la comunicació entre les parts implicades, guiant el procés cap a una comunicació assertiva i positiva.

Tanmateix, el professional de la mediació ha de tenir l'habilitat d'identificar els aspectes clau de la informació i indagar sobre els mateixos. Competències socials en tant que estem parlant de relacions humanes. Els conflictes que s'aborden són interpersonals i cal tenir habilitats socials com per exemple empatia, confiabilitat, gestió d'emocions, entre d'altres.

Competències personals perquè cal ser una persona segura, amb capacitat d'anàlisi de les situacions i de presa de decisions sobre el procés i les intervencions més adequades en cada cas. Hi ha diversos autors que han desenvolupat més concretament quines són les competències que ha de tenir un professional de la mediació. Per exemple, Maria Carme Boqué amb La mediación como disciplina y como profesión. El perfil competencial del mediador o els diversos codis deontològics i decàlegs de bones pràctiques publicats.
 

4. Quina formació es necessita?


La formació en mediació que es pot trobar al mercat és molt variada: màsters, postgraus, certificats de professionalitat, cursos de mitja i curta durada. Aquest ampli ventall d'opcions podem entendre-ho com quelcom positiu perquè vol dir que és un tema que interessa i està en creixement per la demanda que té. D'altra banda, podria assenyalar que hi ha certa mancança de legislació al respecte.

En referència a la formació requerida per accedir a determinats llocs de treball, el Centre de Mediació i Dret Privat de la Generalitat de Catalunya sí que especifica els continguts mínims de les formacions i quins màsters i postgraus ofereixen formació homologada per aquells professionals que es volen apuntar en els registres de Mediació i Dret Privat de la Generalitat de Catalunya.

Els ajuntaments, cada cop més, exigeixen formació de màster o postgrau en mediació, tot i que no sempre és així. En entorns d'exercici professional en l'àmbit privatiu segurament trobarem un ventall d'opcions més ampli que podria indicar la necessitat de regularitzar la formació mínima requerida per a l'exercici de la professió. 
 

5. Quina importància té l'ètica en la formació i l'exercici professional?


 L'ètica i el codi deontològic són vitals en qualsevol professió. En el cas de la mediació encara ho és més. Parlem de persones, d'emocions, de situacions difícils i de les repercussions que pot tenir per a les persones i el seu entorn.

Com va comentar Maria Carme Boqué a la conferència 'La natura ètica de la mediació', és molt important que els mediadors/es tinguem present el codi deontològic i que practiquem l'autoreflexió vers les nostres actuacions per a la millora constant i el bon exercici professional. Per suposat, tot comença per la formació. Durant la formació és necessari parlar i reflexionar sobre l'ètica de la professió per ser conscients i adquirir l'hàbit. 
 

6. Quin futur creieu que té el treball de mediador/a?


La mediació com a professió encara està en una fase de creixement i definició, tot i que, en certa manera, es podria dir que a la societat sempre ha existit en una o altra forma.

Veiem el futur de la mediació com quelcom amb moltes formes i possibilitats. De fet, és una professió necessària en l'entorn professional, àmbit educatiu, comunitari i de convivència en general, família, presons, organitzacions, etc., perquè contribueix a la millora del clima de convivència i ajuda a desenvolupar habilitats socials, comunicatives i de gestió de conflictes en les parts que participen en un procés de mediació.

La figura del mediador/a anirà dibuixant noves formes per ubicar-se en els diferents entorns professionals i de relació, consolidant la seva presència a mesura que es visualitzi els efectes positius que genera en el context.

La idea que entenem que hi ha al darrera de la mediació és:
 
  1. L'autoresponsabilitat de les meves accions i de la meva vida (què vull fer jo amb aquesta situació? Continuo igual? Faig alguna cosa per canviar?…)
  2. L'acció (si vols que alguna cosa canviï, has d'actuar, has de canviar quelcom i no esperar a que els demés ho facin per tu)
  3. La voluntarietat (has de voler, ningú pot obligar-te a dialogar)
  4. L'empatía i la diferència (entendre que tots som diferents, que vivim i pensem de forma diferent, que el que per a mi és "normal" per a un altre potser no ho és tant. Entendre com viu l'altre, els seus interessos, situació...)
En definitiva, fer-nos càrrec de lo nostre i lo dels altres. I, que per viure millor, tots hem de fer quelcom.
 

7. En quines línies de recerca treballa el GRM del COPEC?


El Grup de Recerca de Mediació (GRM) del COPEC és un espai de trobada per a professionals de la mediació col·legiats/des o persones interessades en la mediació. El GRM treballa en base a 3 eixos:
       

 

Categorías
Comentar
Nombre
Correo (No se mostrará)
Título
Comentario Límite 500 caracteres. Sólo puedes introducir texto sin formato HTML.
He leído y acepto la política de privacidad
Suscríbete a nuestras publicaciones
Cursos Relacionados
Lo más Leido
Lo último