Encuentra tu curso ideal

9%

¿Qué quieres estudiar?

"La persona que estudia fora del seu país és curiosa, inquieta i valenta, i té ganes de conèixer noves maneres de fer, d'ensenyar i d'aprendre"

Entrevista

  • 13/05/2015

  • Valora

  • Deja tu comentario
Entrevista a Sílvia Amblàs, directora de DEP Institut; Gemma Latorre, responsable de projectes de DEP Institut; Montserrat Oliveras, directora d'Educaweb. Autores del llibre "Guía práctica para estudiar en el extranjero" de l'editorial Planeta
Aquesta setmana s'ha publicat la Guía práctica para estudiar en el extranjero. En què consisteix aquest llibre? A qui s'adreça?
 
Es tracta d'una eina que pretén ajudar les persones que es plantegen estudiar a l'estranger a viure una experiència internacional enriquidora, tant des d'una òptica acadèmica i professional com personal. Per això cal passar per un procés tranquil de reflexió, informació i, finalment, decisió.
 
L'estudiant hi trobarà un capítol d'orientació, que li permetrà assessorar-se pel que fa a la decisió d'anar a estudiar a l'estranger i en el qual podrà llegir les motivacions i els elements que hi intervenen, així com la necessitat de conèixer-se a si mateix. A més, incorpora una revisió de les qüestions que cal tenir en compte un cop presa aquesta decisió: el tipus d'estudis que es volen cursar, l'oferta a la qual es pot accedir, els requisits, etc.
 
A part d'alguns exercicis pràctics s'hi ha afegit un test d'autoconeixement que permet analitzar la personalitat, els valors, les competències i les habilitats de l'estudiant, per facilitar la reflexió personal sobre el procés. Amb això es pretén que el lector no faci només una lectura lineal de la informació i dels consells facilitats, sinó que participi en la construcció de la seva decisió.
 
Finalment, la reflexió es completa amb aportacions de cinc personalitats que són referents de les cinc àrees de coneixement en les quals s'ha estructurat l'exposició. Josep Cuní, Oriol Amat, Jordi Sunyer, Anna Veiga i Joan Majó responen qüestions com aquestes: quin paper té la formació en la construcció d'un perfil professional?, quines són les competències més sol·licitades?, quina importància té una experiència de mobilitat internacional per a l'ocupabilitat?
 
El lector també hi podrà consultar l'oferta formativa universitària més destacada. Recull més de 786 estudis universitaris, classificats en 22 sectors de coneixement, de 129 universitats localitzades en 26 països.
 
Per acabar, el llibre proporciona informació pràctica de les deu ciutats que tenen més oferta formativa. En aquest capítol, el lector coneixerà des d'aspectes relacionats amb l'activitat universitària de la ciutat (per exemple, el volum d'estudiants universitaris del país i internacionals) fins a qüestions de la vida quotidiana (per exemple, el cost de l'allotjament o d'un bitllet de metro).
 
Per què és necessari un llibre d'aquestes característiques? Quines novetats aporta?
 
La necessitat de publicar un llibre com aquest es justifica pel creixement de la demanda d'estudis a l'estranger. Segons l'Enquesta sobre la mobilitat internacional dels estudiants (2014), publicada per l'INE, a Espanya 462.300 joves de 18 a 34 anys van fer una part dels seus estudis a l'estranger (10,4%). Aproximadament, el 60% va optar per una estada superior a sis mesos i, tot i que hi ha mobilitat en tots els nivells formatius de l'educació superior, la més freqüent és entre els estudiants de grau, màster (o un estudi similar) i doctorat. A més, globalment s'observa un creixement sostingut d'estudiants que decideixen seguir una part dels estudis a l'estranger, entre el curs 2010-2011 i l'anterior, més d'un 10% (11,4%).
 
Pel que fa a l'oferta, en destaquem el volum i la fragmentació: a l'Estat espanyol, segons dades de l'informe Dades i xifres del sistema universitari espanyol, del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, durant el curs 2012-2013 hi havia més de 2.900 màsters (2.951).
 
Per això, la novetat principal de la guia és el procés emprat en la classificació de les titulacions. Per sistematitzar tota la informació, vam haver de seguir uns passos previs –que no s'han desgranat en el llibre– que van ser imprescindibles per tenir en compte «el món» i fer-ho des d'una òptica orientadora . Per exemple:
  • Es van explorar i analitzar, en els àmbits nacional i internacional, els recursos i les eines existents.
  • Es van consultar molts agents implicats en el procés: vam entrevistar responsables de qualitat i innovació docent d'universitats, professionals d'agències que es dediquen a la mobilitat d'estudiants, professor universitaris, empresaris, col·legis professionals i, fins i tot, experts en rànquings internacionals.
  • També vam escoltar el punt de vista orientador d'Educaweb; les opinions dels  estudiants que havien estat a l'estranger o que s'ho havien plantejat.
Així, doncs, aquesta fase prèvia va ser clau per definir el model de priorització que ens ha permès recopilar i sistematitzar les dades amb l'objectiu d'elaborar una compilació útil per a l'estudiant i d'aportar un valor afegit a la –nombrosa– informació existent.
 
En el llibre destaquen la importància de l'orientació. Quins aspectes s'han de tenir en compte a l'hora de plantejar-se estudiar a l'estranger?
 
El fet de plantejar-se estudiar a l'estranger no és una decisió que es pugui improvisar, ans al contrari. En la construcció del projecte professional i de vida de cada persona, la decisió de rebre formació internacional es gesta per diversos motius, en edats diferents i en circumstàncies diverses.
 
En el llibre ens centrem en la formació superior universitària de grau i postgrau. Fem referència a la transició cap a la formació professionalitzadora que apropa progressivament l'estudiant al món laboral. En aquest sentit, serà una decisió que tindrà un impacte, sens dubte, en diferents nivells personals.
 
Com cal triar els estudis adequats?
 
Quan parlem d'estudis adequats, independentment que siguin o a l'estranger o no, ens referim a aquells pels quals una persona té interès i motivació. En aquest sentit, cal que cada estudiant analitzi el propi perfil per identificar les seves preferències i interessos, així com contrastar les capacitats necessàries per seguir aquesta formació amb èxit.
 
Tan sols la presa de consciència del propi perfil permet identificar, per exemple, quines són les matèries o els continguts que implicaran més esforç o preparació addicional. D'aquesta manera, la persona podrà afrontar la carrera o el màster minimitzant-ne les sorpreses o els riscos.
 
Un altre aspecte imprescindible és el coneixement de l'oferta formativa: cal conèixer amb tots els detalls cada estudi i els centres on s'imparteix.
 
Finalment, tenint en compte que l'objectiu dels estudis professionalitzadors és la inserció laboral, l'exploració del mercat de treball resulta imprescindible. Les sortides professionals, els nous filons d'ocupació, la situació del sector, la demanda de professionals, les competències més buscades, etc. afavoriran l'entusiasme de l'estudiant i permetran que detecti les oportunitats o que es prepari davant les dificultats que hi observi.
 
Quin és el perfil de l'estudiant que viatja a l'estranger per formar-s'hi?
 
L'estudiant que s'anima a estudiar fora del seu país és una persona curiosa, inquieta i valenta, i té ganes de conèixer noves maneres de fer, d'ensenyar i d'aprendre.
 
Al mateix temps disposa de la capacitat d'afrontar situacions noves, d'adaptar-s'hi i de conviure amb diverses cultures.

La guia inclou els principals centres internacionals de referència organitzats per sectors professionals. Quins criteris s'han utilitzat per triar-los?
 
La tasca de destacar l'oferta universitària mundial de diversos sectors de coneixement des d'una òptica orientadora no és gens fàcil i, per tant, no pot basar-se exclusivament en aspectes quantitatius. En aquest sentit, s'ha dissenyat un model de priorització basat en els aspectes següents:
 
  • Valoració de l'oferta educativa per part d'acadèmics de tot el món: qualitat de la formació, recursos, activitat de recerca, etc.
  • Valoració de l'oferta educativa per part de les empreses pel que fa a la preparació dels estudiants, i de la seva idoneïtat com a futurs professionals.
  • Volum de citacions en publicacions científiques.
  • Presència en rànquings universitaris internacionals, en àmbit general, així com en funció del sector de coneixement valorat.
 
Es van recopilar les dades dels diferents centres universitaris segons bases informatives ja existents, i, a partir d'aquí, es van establir els indicadors d'excel·lència que constitueixen el model de priorització de l'oferta educativa.
 
L'aplicació d'aquest model ha permès identificar les deu millors universitats del món de cada sector, així com les deu millors universitats de quatre àrees geogràfiques: Amèrica, Europa, Àsia i la resta del món.
 
Ha estat difícil trobar centres i/o titulacions de referència per a algun sector professional concret?
 
Com a anècdota podem esmentar els estudis d'Història, però, en general, els estudiants disposen d'una gran oferta formativa. De fet, una de les dificultats d'estudiar a l'estranger rau en la tria del curs.
 
Com que es tracta d'una oferta localitzada en altres països, no és fàcil desplaçar-se fins al centre universitari per conèixer-lo, per conèixer-ne els professors, passejar per les instal·lacions, etc., ni tampoc escollir aquell que s'adapta més als propis interessos. Cal un ajut per «prioritzar» precisament aquesta tria. Per aquest motiu, en el llibre parlem d'oferta formativa destacada. No pretenem catalogar universitats, sinó oferir informació i criteris al lector perquè faci una llista pròpia de centres entre l'oferta existent.
 
Quines són les deu ciutats que tenen la millor oferta formativa?
 
En primer lloc, cal fer una apreciació; tal com hem comentat, preferim parlar d'oferta formativa destacada. I, en aquest sentit, el llibre identifica les deu ciutats que tenen més oferta formativa. Concretament són Cambridge, Kyoto, Londres, Melbourne, Nova York, Singapur, Tòquio, Toronto, Vancouver i Zuric.
 
Quins són els motius que afavoreixen la mobilitat acadèmica? I els que la dificulten?
 
Hi ha moltes raons que afavoreixen el fet d'anar a estudiar a l'estranger, probablement tantes com persones que decideixen fer-ho. Serà una experiència per adquirir i millorar habilitats i competències, per descobrir i incorporar nous valors personals i professionals, per tenir una visió més àmplia de les coses, i, sens dubte, per desenvolupar-se personalment i professionalment. Algunes d'aquestes motivacions parteixen d'inquietuds i interessos personals; d'altres són de caràcter acadèmic o professional: millorar el coneixement d'una llengua, aprendre a desenvolupar-se d'una manera autònoma, descobrir una altra cultura, accedir a una oferta formativa diferent, complementar la formació, aportar valor al currículum, etc.
 
Els motius que poden dificultar la mobilitat són tècnics i personals. En primer lloc hi ha la preparació, que ha de començar amb temps suficient per obtenir la documentació i dur a terme els tràmits necessaris. La improvisació i la manca de temps són dos grans enemics en aquest procés. En segon lloc trobem aspectes com la indecisió, els dubtes personals i la falta de suport familiar. En tercer lloc hi ha el condicionant econòmic, un factor que sol ser molt important. Trobar les beques i els sistemes de finançament del projecte acadèmic és una tasca laboriosa que demana temps, sistematicitat i perseverança.
 
Sovint, l'entorn habitual també pot ser una amenaça per a l'experiència internacional: el repte personal i l'abandonament de la zona de confort requereixen que la persona tingui un caràcter determinat i una actitud que no s'estimula prou en els contextos acadèmic, personal i social.
 
Un cop acabada la formació a l'estranger, quins consells donarien als joves quan tornen?
 
Després d'haver viscut una experiència com aquesta, primer cal compartir-la amb la família, explicar-la als coneguts i plasmar-la en el currículum. L'exercici de compartir tot el que s'ha viscut permet construir el relat que donarà sentit i coherència a l'experiència. Posar en valor l'esforç i els aprenentatges obtinguts produeix satisfacció i forma part d'aquest motor intern de la motivació per continuar construint un projecte professional i vital complet.
 
Així, doncs, tal com en el procés de decisió –abans de l'anada– calia reflexionar sobre les motivacions i els objectius, en la tornada l'estudiant ha de reconèixer si aquests objectius s'han acomplert.
A més, cal tenir en compte els tràmits per a l'homologació i el reconeixement de la formació duta a terme. En funció del tipus de formació i de les característiques que presenta, seran necessaris uns tràmits pautats i marcats pel mateix centre. Si s'ha fet una estada curta a través d'un programa específic (per exemple, un Erasmus), la universitat d'origen i de destinació n'assumiran totes les gestions, facilitaran a l'estudiant la documentació i li convalidaran les assignatures. En el cas d'haver cursat tots els estudis en un altre país, els tràmits que cal fer seran diferents, segons si es tracta d'un estat membre de la Unió Europea o no i dels estudis realitzats.
 
Deja tu comentario
Ver comentarios