La Comissió redactora en una reunió de treball a Toledo
Font: http://www.geocities.com/m_strubell/toledo.jpg
La Comissió que ha redactat el Libro Blanco del Grado en Humanidades, que en el moment d'escriure aquestes ratlles ha estat presentat com a proposta a Aneca, i espera el seu informe abans de la seva publicació, va tenir clar des del primer moment que el procés de Bolonya comportava uns importants reptes de cara a la reformulació de la llicenciatura en Humanitats. Tal com explica Fernández Iglesias, havíem de treballar per facilitar la comparabilitat de l'oferta i dels resultats dels programes universitaris, la mobilitat dins del sistema, i una més gran visibilitat exterior.
Aquesta tasca l'ha haguda d'afrontar en un marc que ha resultat ser en part hostil. Per una banda, tot i que teníem dades bones sobre la inserció laboral dels nostres titulats, algunes de les quals exposaré tot seguit, corria pels passadissos oficials madrilenys la impressió que no, que un titulat en Humanitats estava condemnat a l'atur. Segon: en ser una titulació jove, creada durant els anys 90, i sense voler semblar paranoics, teníem la impressió que l'èxit de públic que en algunes universitats tenien aquests estudis -no pas a totes, tot s'ha de dir- havia suscitat suspicàcies entre els responsables de titulacions de lletres afins a la nostra.
Fàbrica d'aturats?
Per investigar la suposada inadequació laboral dels nostres titulats, i en nom de la Comissió, la Universitat Oberta de Catalunya va demanar al Departament d'Indústria i Treball de la Generalitat dades sobre la situació laboral dels llicenciats de diferents titulacions afins a Humanitats. Dels 525 universitaris d'aquestes titulacions inscrits en el Servei Català d'Ocupació en els anys 2003 i 2004, en el moment de l'estudi, 94 persones, és a dir, el 17,9%, estaven a l'atur. És significatiu, però, observar a la taula adjunta, que en comparació amb els titulats en Història de l'Art, Filosofia, Geografia, Història, i Geografia i Història, menys del 12% dels llicenciats en Humanitats es trobaven en atur: la xifra més baixa entre les titulacions estudiades.
|
Titulació
|
A l'atur
|
% d'atur
|
Total inscrits
|
||
|
Història de l'art
|
21 | 17,8% | 118 | ||
|
Filosofia
|
19 | 25,0% | 76 | ||
|
Geografia
|
13 | 20,3% | 64 | ||
|
Història
|
22 | 16,3% | 135 | ||
|
Geografia i història
|
12 | 16,4% | 73 | ||
| Humanitats | 11,9% |
TOTAL
|
94 | 17,9% | 525 |
La "utilitat? de l'actual títol de llicenciat/da en Humanitats que ens planteja aquesta revista queda fora de dubte. Però això no ens ha satisfet. Tal com es diu en l'interessant article de Fernández Iglesias, s'ha de rebutjar l'opinió segons la qual no cal replantejar-se una titulació tradicional si funciona i té èxit en el mercat. La Comissió responsable de redactar el llibre blanc del grau ho ha tingut clar des del primer moment, mirant d'oferir futurs itineraris de manera que els estudiants es puguin preparar més bé per a sortides professionals concretes, en set àrees diferents, entre les quals la gestió de la cultura i del patrimoni, certament, però també en els camps de l'empresa o de la cooperació, per dir-ne alguns dels altres.
Una bona formació generalista
Aquests itineraris s'han dissenyat justament a partir de les ofertes que fan actualment diferents universitats. Així, per exemple, les tres universitats basques que ofereixen Humanitats (Deusto, Mondragón i Navarra) han treballat per atendre, des del primer dia, les demandes dels empresaris bascos, que volien professionals versàtils, flexibles, familiaritzats amb les noves tecnologies, amb una bona formació generalista, i capaços de treballar en un entorn empresarial. Els llicenciats en Humanitats d'aquestes universitats no han trobat cap problema per trobar feina.
Estudis de l'empresa Porta 22, de Barcelona Activa, encara reforcen aquesta impressió: els titulats tenen el perfil idoni per més d'una dotzena de feines emergents, moltes d'elles associades a la societat del coneixement.
Creiem fermament que el grau que proposem partia ja amb uns avantatges, en el marc europeu; i que la proposta resultant, que permet la formulació d'un grau molt semblant a graus de tres anys a França o Itàlia, per parlar només de dos països veïns, encara millorarà la posició dels nous titulats, en el món laboral.
Lliurament de signatures al Conseller d'Universitats a l'UPF, 5 de maig de 2005
Font: http://www.humanitats.net/
La capacitat de reacció
Això si finalment, com esperem, s'inclou el Grau en Humanitats al catàleg de títols homologats. La posició de les autoritats de les universitats catalanes en aquest sentit, és tan clara com compartida: des de la Universitat Oberta de Catalunya fins a la Universitat Pompeu Fabra, passant per la Universitat Internacional de Catalunya. La posició del Govern de la Generalitat, també. I la dels titulats i estudiants de diferents universitats (6.708 estudiants de la Universitat Pompeu Fabra; la Humanifestació, amb participació de la UAB, etc.) també ho és, i molt.
La iniciativa de http://www.humanitats.net/ és remarcable ... i demostra l'exemplar formació en noves tecnologies, la preparació tècnica i la capacitat de reacció en situacions adverses, dels estudiants i titulats. Quina prova millor volen?
Miquel Strubell
mstrubell@uoc.edu
