Formació de Postgrau i Mercat Laboral

Antonio Chaves, Jefe del Gabinete de Promoción Profesional de la Facultad de Psicología, Ciencias de la Educación y del Deporte Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona

No fa tants anys que estar en possessió d'una titulació universitària representava una garantia per situar-se bé en la primera incorporació al mercat laboral. Aquest posicionament laboral resultava important des del moment que també investia la persona d'estatus social. Els titulats universitaris eren pocs i la titulació estava intrínsecament connectada a la professió. Fins i tot, s'identificaven amb un mateix nom, creant així un cert concepte de classe professional i social.

Durant les últimes dècades l'escenari ha canviat radicalment. La societat ha pujat el seu nivell educatiu i el nombre de persones amb un títol universitari no ha parat de créixer.

El mercat laboral, com a conseqüència d'aquest i d'altres canvis, també s'ha vist afectat tant en la seva capacitat d'absorció, com en els criteris que alimenten la ubicació de les persones en determinats llocs. En aquest sentit, podríem dir que en la actualitat existeix una certa sobreeducació. Alguns estudis realitzats sobre la connexió entre el món educatiu i el sistema productiu asseguren que el 15% de la població activa espanyola té un nivell educatiu superior al que requereix el seu lloc de treball.

La meva opinió és que aquesta mal anomenada "sobreeducació" no és el resultat de que la població jove hagi adquirit un títol universitari, sinó que revela bàsicament, a més de l'esmentada capacitat limitada d'absorció que té qualsevol mercat, el desajust entre algunes necessitats laborals i la formació professional existent. El mercat laboral, davant el dèficit de persones preparades per cobrir alguns llocs de treball de caràcter més manual o mecanitzat, reubica els seus excedents, que sovint poden ser persones qualificades per exercir altres funcions.

A banda d'aquest fenomen, els llocs de treball també s'han enriquit espectacularment a nivell de contingut, particularment aquells llocs de treball que no es nodreixen estrictament d'una formació professional reglada, sinó de variables més relacionades amb allò que sovint hem identificat com a "matèria gris". I el mercat laboral expressa continuament la seva necessitat d'incorporar gent qualificada per cobrir aquests llocs de contingut funcional més intel·lectual o relacional

Segons l'informe "Empresas y Titulados universitarios" de la Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad (ANECA) la titulació universitària és l'aspecte més valorat per les organitzacions a l'hora d'endegar un procés de selecció. La titulació és quelcom implícit en la demanda, fet que observem quan una organització opta per utilitzar com a font de reclutament les borses de treball universitàries; però la titulació ja no és l'únic element diferenciador. Comença a ser freqüent que les organitzacions demanin també una formació específica de postgrau.

El creixement espectacular de la població titulada s'ha de llegir en termes de benefici, per als individus, per a les organitzacions i per a la societat. Però estem cridats a educar-nos i a formar-nos permanentment. En aquest escenari, la formació ocupacional, la formació permanent i la formació de postgrau adquireixen una rellevància extraordinària tant per a la inserció laboral com per a la promoció professional.

La formació de grau, diplomatures o llicenciatures, s'associa cada vegada més a continguts de base generalista. Tot sembla apuntar que això serà encara més accentuat quan es posin en marxa les noves disposicions que regularan l'ensenyament universitari a Europa.

Per altra banda. els màsters i postgraus estan destinats a completar la formació generalista de les titulacions universitàries de grau amb continguts d'especialització. D'aquesta manera la formació de postgrau es converteix en el valor afegit que facilita una millor inserció, però, sobre tot, es converteix en pràcticament en l'únic camí de promoció per a una persona jove que vulgui compensar els dèficits d'experiència professional amb una sòlida formació.

És aquí on arrela el concepte de promoció professional. De fet, alguns titulats universitaris que es van incorporar al món professional immediatament després de la seva graduació, decideixen després complementar la formació rebuda amb un màster o un postgrau. La finalitat, com hem dit, sol ser doble: d'una banda adquirir especialització sobre un tema concret (l'oferta d'aquesta formació és variada y permet diferents modalitats de realització en combinació amb l'activitat laboral) i facilitar el salt qualitatiu a llocs de treball més qualificats.

Cal preguntar-se ara si el mercat laboral valora aquest tipus de formació complementària. Malgrat que la titulació universitària és, com hem dit, un aspecte altament valorat per les organitzacions, avui no és una garantia per a la inserció laboral òptima. La formació de postgrau va adreçada a l'especialització i permet que l'individu completi la seva maduresa, aspectes que les organitzacions que aprenen i progressen tenen molt presents.