|
La LOCE i la seva implantació
Margarita Artal Serrat, Jefe de la Oficina de Promoción y Orientación de los estudios y Directora del Programa Dona de la Universitat Politècnica de Catalunya
Reflexionar sobre l'aplicació de la LOCE no és tan senzill com sembla però m'atreveixo a donar alguna opinió des del punt de vista de l'elecció professional que han de fer els nois i noies a la secundaria i respecte al que s'estava intentant fer fins ara amb la LOGSE.
Pensem, imaginem una persona de 15 o 16 anys amb un allau d'informació molt important, amb una important pressió social, familiar i també moltes vegades cultural que s'ha de posar a triar d'entre moltes possibilitats que se li ofereixen, - només les que li podem explicar des de la UPC poden arribar a més de 50 titulacions diferents.....- Aquest no és un procés senzill, no ho seria tampoc per una persona ja adulta, i en canvi estem exigint als adolescents que busquin, que triïn, que processin i que escullin el millor possible...Aproximadament això és el que passava amb la LOGSE que tot i així amb dificultats, proporcionava alguns elements que ajudaven a tot aquest procés d'elecció: a través de crèdits optatius, processos d'orientació, sessions informatives. Les Administracions, les Universitats, i molts altres sectors han elaborat programes de promoció, d'informació, materials.... potser de forma poc endreçada, però s'ha fet.
Amb la LOCE, des del meu punt de vista, aquest procés varia, s'haurà de fer una tria encara abans, en un moment de maduresa més prematur de l'adolescent, hi haurà menys possibilitats de conèixer altres aptituds que les habituals, per que els nois i noies estaran treballant en un sistema amb menys optatitvitat, amb menys possibilitat d'elecció, el sistema es torna més tancat, per mi menys flexible. El noi o noia que sàpiga ben aviat el que vol fer estarà salvat però la resta te el perill d'equivocar-se i si és així tindrà algunes dificultats per variar la seva primera elecció, això a l'adolescència per les seves característiques, pot provocar molts fracassos, moltes fugides del sistema. Per mi aquesta part de la LOCE, potser la que més puc conèixer, és negativa i s'hauria de revisar oferint més possibilitats a l'alumnat de refer la seva decisió i de seguir en el sistema formatiu.
De tota manera tant amb la LOGSE com amb la LOCE a Catalunya, patim un important problema quan es fa l'orientació a la secundaria, no hi ha orientadors/orientadores en tots els centres de secundària que puguin treballar amb l'alumnat per l'elaboració de projectes professionals ni personals, la majoria de centres educatius han de elaborar tots els programes d'orientació amb els responsables de les tutories, normalment de 4rt d'ESO, però aquests professionals que ja tenen feina amb tot el procés de tutoria han de carregar amb l'orientació, amb gestionar tota la informació que reben, en trametre-la i a sobre han de procurar no oblidar-se de res¡¡... A França existeixen centres de recursos dedicats només a la orientació dels adolescents, i a la resta de les comunitats autònomes d'Espanya la figura de l'orientador/a està present a tots els centres de secundària, no seria hora que en l'aplicació de totes les lleis d'educació, d'una vegada, es penses també en el recursos que han de contemplar?
Per cert l'orientació no s'acaba amb l'alumnat de ESO, els que fan Cicles Formatius, Batxillerats, i també a la Universitat necessiten treballar en diferents processos d'orientació ja siguin el personals, acadèmics, professionals o els de futur.
|